He estat bastant desconnectada de l’actualitat les darreres setmanes, però ara que m’estic reincorporant- a mig gas- però reincorporant, repasso els diaris endarrerits i m’adono que l’ambient ja fa oloreta de comunals.
En Toni Martí finalment fa públic que anirà com a independent a les comunals. Comparteixo plenament l’opinió de l’Albert Roig en el seu bloc sobre que només Toni Martí sap què pensa Toni Martí…bé, i potser algú de cal Montanya també està al cas, tot podria ser.
Francesc Xavier Mora va celebrar el dia del seu aniversari amb una festa a la Llacuna que no li van dedicar. Massa friccions i mal explicades a la capital. Mala herència va rebre.
Tant diferents, un i altre, i tant semblants en algunes coses.
Tots dos han fet dels seus comuns un trencament brutal amb la legislatura anterior- i això que tots dos se suposa que eren un govern continuïsta- si més no en les sigles.
Tots dos han fet coses, però s’han explicat de forma molt diferent i s’han venut de forma encara més diferent.
La comunicació i la publicitat han estat el gran cavall de batalla a Escaldes, però a risc de morir d’èxit.
La desinformació i la informació contradictòria un dels problemes a la capital. Un problema que els membres de l’oposició no sempre han sabut aprofitar perquè tampoc és que festegin entre ells.
Totes dues, feus històrics dels seus respectius partits i amb força números per canviar de mans al desembre.
Parròquies antagòniques històricament i amb dos llaneros solitàrios al capdavant.
Com Encamp.
Com Ordino.
Què dirà la gent?
Vaja, els votants, ja m’enteneu…
Les comunals seran distretes. Molt distretes.
Noemí Rodríguez · Parlem-ne →
