He estat bastant desconnectada de l’actualitat les darreres setmanes, però ara que m’estic reincorporant- a mig gas- però reincorporant, repasso els diaris endarrerits i m’adono que l’ambient ja fa oloreta de comunals.
En Toni Martí finalment fa públic que anirà com a independent a les comunals. Comparteixo plenament l’opinió de l’Albert Roig en el seu bloc sobre que només Toni Martí sap què pensa Toni Martí…bé, i potser algú de cal Montanya també està al cas, tot podria ser.
Francesc Xavier Mora va celebrar el dia del seu aniversari amb una festa a la Llacuna que no li van dedicar. Massa friccions i mal explicades a la capital. Mala herència va rebre.
Tant diferents, un i altre, i tant semblants en algunes coses.
Tots dos han fet dels seus comuns un trencament brutal amb la legislatura anterior- i això que tots dos se suposa que eren un govern continuïsta- si més no en les sigles.
Tots dos han fet coses, però s’han explicat de forma molt diferent i s’han venut de forma encara més diferent.
La comunicació i la publicitat han estat el gran cavall de batalla a Escaldes, però a risc de morir d’èxit.
La desinformació i la informació contradictòria un dels problemes a la capital. Un problema que els membres de l’oposició no sempre han sabut aprofitar perquè tampoc és que festegin entre ells.
Totes dues, feus històrics dels seus respectius partits i amb força números per canviar de mans al desembre.
Parròquies antagòniques històricament i amb dos llaneros solitàrios al capdavant.
Com Encamp.
Com Ordino.
Què dirà la gent?
Vaja, els votants, ja m’enteneu…
Les comunals seran distretes. Molt distretes.
M’alegro molt de tornar a llegir-te. Efectivament, fa oloreta a Comunals.El tema Toni Martí, fa una mica de mala oloreta.El tema F.X. Mora, he de dir-te que ell, efectivament, no estava a la Llacuna.A la mateixa hora es trobava a la graduació del seu fill, que es on havia d’haver estat jo (per la meva filla), i no a la Llacuna.Penso com tu que les Comunals seran distretes, i jo segurament no hi seré, perquè no m’hi volen. Però ens ho passarem be.Petons…
Ben retrobada Noemí! Et desitjo de tot cor que la reincorporació a la “normalitat” (i què és la normalitat?) et sigui profitosa, i com molt bé saps, aquí ens tens per si necessites res.És veritat, en determinades parròquies s’està prement el pedal de l’accelerador, sembla que tinguin pressa a deixar enllestides algunes qüestions abans de marxar de vacances, així al setembre tornaran amb més embranzida.En d’altres parròquies, la processó va per dins, alguns lluiten per fer caure el seu propi cònsol, d’altres busquen desesperadament substitut, i d’altres, a l’oposició, fan el mateix que han fet durant tota la legislatura, és a dir, poca cosa.Estem a l’avantsala i el pitjor estar per arribar… serà a partir del setembre.Petons Noemí.