La legislatura s’escola com una pica embossada que ja no raja de fa dies. I deixa al seu pas rastres de brossa, dentifrici i sabó sec a les cantonades que no acaben de fer net. Algunes propostes agòniques miren de tirar endavant i arribar a bon port, com un mal intent de salvar de la crema el més imprescindible. Un recull mutilat de lleis fiscals que, si bé no solucionaran gaire, almenys ens permetran no estirar –més encara– la distància que avui separa el que vol la gent amb allò en què la classe política està disposada a parar esment. Mentrestant, escalfem motors per la Fira d’Andorra la Vella. La cita anual amb el veïnat, amics, coneguts i saludats. Allà els candidats més valents començaran a tustar mans i vanitats, i farem el darrer intent de donar sentit a tot aquest temps perdut. El cap de setmana de la Fira d’Andorra la Vella hi haurà la darrera oportunitat de donar el suport ciutadà a la que vol ser la primera iniciativa legislativa popular. Tindrem una parada per recollir les –poques– signatures que ens falten per assolir l’objectiu de reunir el 10% del cens electoral i mirar d’aconseguir que aquesta legislatura curta de temps i magra de resultats pugui almenys comptar entre els seus havers el d’escoltar la gent del carrer. Com a molt tard, a principi de novembre s’entrarà tota la documentació a Sindicatura perquè el Consell General valori si vol o no regular el consum de tabac en els espais públics tancats.
El temps hi juga en contra però a hores d’ara ja hi ha molta gent que no només volem que se’ns escolti, sinó que també volem que ens facin cas.
