Llegir la premsa es converteix massa sovint en un acte de fe. El que passa ja ho sabem, i el que no, tampoc ens ho expliquen els diaris. Amb una mica de sort t’ho xiuxiuegen a cau d’orella després d’un sopar o a la sortida d’una conferència. L’atur, les boutades dels aspirants a polítics, les aliances contranatura, els oferiments de pactes a qui no els necessita… tot plegat no és més que un episodi més de la coreografia del que mal anomenem actualitat. Això i els esquitxos de crònica negra. Tractada amb més o menys frivolitat però devorada pel lector amb la fruïció de qui sap que allò –per sort– no va amb ell. Perquè veure morts en portada, descobrir els detalls escabrosos de les fallides, de les separacions, de les baralles i les banyes només genera plaer si no et toca de prop. Sembla que el govern ha atorgat el seu favor al projecte de llei que impulsa el grup demòcrata per fer-se passar els disgustos quan algú els insulta a través dels comentaris anònims de la premsa. Perquè no ens enganyem, tot plegat es redueix a això: a una pell molt fina. El dret a la intimitat i a l’honor està reconegut i regulat actualment. Però cal anar més enllà, i fer que la gent tingui por de parlar, de dir el que pensa i si ells no en tenen, que en tingui la premsa de publicar-ho. No és una mala estratègia, però és una pèssima política. El que caldria fer és mirar de desprestigiar l’anònim, no castigar-lo. Tothom hauria de poder dir la seva amb la cara descoberta, amb arguments i educació. Però si això no passa en la vida pública haurà de ser per llei que es faci respectar al carrer.
Tu calla!
21 abr. 2014 | Uncategorized @ca | 6 comentaris
6 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Si no se n parla no existeix… Fer callar es fer obeir
“La liberté consiste à faire tout ce que permet la longueur de la chaîne.” François Cavanna … malauradament per molts polítics que es pensen que deixen una cadena llarga al poble, acaba sent molt curta quan els hi toquen la butxaca o es cantant les veritats. Ets una periodista amb coratge i ètica, gràcies per el escrit.
Bon article Noe, però deixem escriure el que penso ara mateix. Tenim un greu problema dins la societat , no tenim memòria, tots oblidem molt fàcilment el que ens envolta, el bombardeig d’informació, (real i falsa), és inimaginable. Ens hem acostumat a escriure rapit, tal i com ens demanen les rets socials, i en un minut ens oblidem dels temes. És per això que ens hem tornat ( el poble) poc creïbles, no som conseqüents i per tant som molt fàcils de manipular…. Ens hem tornat insignificants ( així ho demostra Lleis com aquesta que parles) i els nostres vots ja no tenen repercussió ni gran transcendència pels politics ( poder)… Guanya és qüestió de marketing ràpid i del bo… La resta?
Això és una llei feta a mida per a publicacions com elprogres.ad
A mi “plim”. Sempre “signo” els meus comentaris. I si no els agrada, ja saben on trovar-me. No els calen lleis. No insulto mai, però igual els molesta més, sense insults.
Moltes gràcies a tots i totes pels vostres comentaris. En especial a la Dolors, una aportació que -malauradament- comparteixo plenament. Ens deixaran de tractar com ovelles, el dia que deixem de comportar-nos com a tals.