Diuen que un canvi de pis i tot el que això comporta de bellugar i replantejar-se la utilitat de les coses, és gairebé tan traumàtic com un divorci o un canvi de feina. Fet i fet, com un canvi de govern, imagino. Deixar-ho tot recollit. Preparar-ho tot per entrar. Ja des del mateix diumenge electoral Jaume Bartumeu felicitava Toni Martí per la victòria i proposava un relleu ràpid al capdavant de l’executiu. Un relleu que els demòcrates també volen accelerar per anar per feina –diuen– i posar en marxa les seves propostes de govern. Propostes que Bartumeu ja ha dit que no tindran cent dies de gràcia per part d’Europa. El temps passa i la feina pendent s’ha d’enllestir, o sí o sí. En un moment complicat –serem positius– en què hi ha un problema real de fons de desencís, de manca de liquiditat, d’atur i de falta de perspectives, caldrà molt d’encert per posar en marxa les mesures més escaients per oferir el marc adequat perquè tots puguem agafar impuls i treure el cap de sota l’aigua. Per això cal responsabilitat política i capacitat, però també, implicació ciutadana. Comença a ser hora que tots plegats prenguem la part de responsabilitat que ens pertoca. Sortir del forat no és una cosa que depengui només del govern, sigui quin sigui. Sinó de l’esforç col·lectiu de la ciutadania, cadascú en la mesura de les seves possibilitats, però en qualsevol cas un treball d’equip que cal fer entre tots. Tothom, gran i petit, fort o escanyolit, té el seu lloc al castell. I només tots junts amb la suma d’equilibris i intencions farem la manera d’aixecar-lo sense fer llenya.