Sí, ja ho sé, som petits, i fràgils.
Entenc i comparteixo el criteri que Andorra, no ha d’intervenir ni posicionar-se en el conflicte que aquests dies confronta Espanya i Catalunya.
Però després del que es va viure diumenge, crec que qualsevol estat democràtic té el deure moral de condemnar la violència gratuïta que les forces de seguretat de l’estat espanyol van exercir contra la població civil que- mans enlaire- només volia votar.
I no entraré en la legitimitat del referèndum, que els fets van molt més enllà dels posicionaments ideològics de cadascun de nosaltres, i tots ells ben legítims.
No puc mirar les imatges sense esgarrifar-me. Violència gratuïta, desproporcionada i contundent. Contra persones que no suposaven cap perill.
Sempre he pensat que les forces de l’ordre ens protegeixen. Que són les que passen davant quan hi ha perill, per això les imatges de diumenge són antinaturals.
Fins i tot en el supòsit de creure que la gent no té dret a opinar lliurement, no es pot reprimir la lliure expressió amb violència.
Andorra ha estat fins ara pendent de veure què hi diu Europa, per mirar de fer un exercici hipòcrita de diplomàcia: com dir-li a Espanya que això no ho ha gestionat bé sense que s’enfadin amb nosaltres.
I una vegada més, el govern ha perdut l’oportunitat de fer-me sentir orgullosa dels meus representants.
Es clar que vist el nivell dels polítics de l’entorn, tampoc no estem tant malament.
I és que ja ho diuen, ningú és Perfecte
Val no entrem en posicionaments ideològics en la legitimitat del referèndum. Però us convido a passar de puntetes del tipus del poble del qual tinc l’orgull de pertànyer, aquest serà el punt de palanca per moure tota la resta. Que som un poble divertit i amb forces ganes de riure ho demostren els milers d’acudits que sorgien espontàniament per la xarxa. Això crec que ens ha salvat de caure en la mateixa espiral d’odi visceral cap a alguns tipus de perfil d’espanyol. La nostra organització en manifestacions és quasi diria que natural com la de les abelles, ordenada,fluida i sobretot sense cap tipus de violència, sols comparable a les manifestacions que va encapçalar Gandhi per exemple la marxa de la sal. Milers de persones al carrer 0 aldarulls,0 atacs (i no és que no en tinguessin ganes). Si algú ha seguit aquest tema des de l’episodi del 2010 i l’estatut i vist de manera cronològica es podrà veure que els polítics elegits pel poble han seguit religiosament els passos que faria qualsevol poble democràtic a l’hora de fer peticions, precs per desencallar la situació, fins que l’etern no ha arribat al punt de la desobediència. Que rebem cops de porra, salts de karate, trencada de dits, magrejos inclosos, de part d’una policia que fa ús de la violència gratuïtament al cant de “a por ellos” malauradament ja ho heu pogut veure tots. De fet continuem fent manifestacions com les d’ahir, evitem els conflictes amb hooligans (i no per ganes), i acceptem els riscos quan encapçalem la marxa. Cregue-me fa por que t’estovin sense voler defensar-te.I després de tant en tant caguem amb els veïns ferint-los diguent-los el que ja no són i alguns mai van ser, en referència al vídeo de la CUP i el cas Pujol.
Per tant.Ara llenço la pregunta.Creuen que el comportament colectiu de tot plegat no ha intentat de totes totes un mínim de diàleg amb l’altra banda?