De tant en tant, quan em dóna per fer una Primitiva i em passo un parell de dies projectant la meva vida de milionària ociosa, no puc evitar caure sempre en la mateixa fantasia. Una d’aquelles projeccions recurrents que em persegueix des de l’adolescència i que m’entesto en imaginar a l’antic El meu jardí, que em torna al cap a cada nova butlleta que omplo a un euro el somni. El meu jardí: aquella pizzeria-creperia regentada per l’Aníbal –el temperamental– i que encara avui ha sabut guardar el record en l’imaginari de tota una generació. La meva fantasia sempre em trasllada a aquell local. En ple nucli antic d’Andorra la Vella. Amb el pati, la figuera i els mobles de vímet. Imagino el local ple de prestatges curulls de llibres, pastissos acabats de fer a la barra i tauletes escampades, aquí i allà, amb petites làmpades de vitralls de colors i sofàs tipus chester fets per entaular-se i conversar al voltant d’un bon te o un bon llibre, mentre la pluja esquitxa l’empedrat del car­rer de la Vall. Aquest és el meu somni. Poder reunir en una de sola les dues grans passions de la meva vida. Els llibres i la gastronomia. Aquesta setmana m’he adonat que per fer realitat els teus somnis no necessites que et toqui la Primitiva, sinó, simplement, anar a buscar el que desitges. La Puça i El Rebost del Padrí han posat en marxa una iniciativa molt semblant al meu somni adolescent. Fins i tot en el mateix barri! Amb una mica de sort d’aquí a no res aniré a fer-los la competència amb pastissos i tes, per complementar els seus platets i els seus llibres pirinencs. Dijous està a la cantonada.