Cada dia hi ha més gent que surt a córrer. Cada dia més persones que integren l’exercici com una part important del seu dia a dia, o que si més no ho intenten, conscients que només així podrem dir que hem fet els possibles per ser joves per sempre. La societat que ens envolta només permet un model de visibilitat. El de l’èxit i la joventut. Tot està permès mentre ets jove, o si més no mentre ho sembles. I en aquesta cursa absurda de deixar un cadàver en forma quan t’arribi l’hora també s’hi suma la dèria pels productes eco-bio-sostenibles-saludables i que sempre que sigui possible tinguin un deix oriental que ens facin creure que hem trobat l’elixir de l’eterna joventut. Xiitakes per pujar les defenses, azukis per depurar, kombu per entendrir uns llegums que has de menjar quatre cops per setmana, el peix ni de piscifactoria, que menja pinso; ni del mar, que té metalls pesants. Descarta els làctics i comença a experimentar amb els germinats, els encurtits de verdures i el gomasi –perquè ja em diràs tu com has pogut viure tant temps sense un bol estriat que et permeti moldre les llavors de sèsam–. I així comencen a créixer i multiplicar-se les lleixes de menjar saludable, sense deixar-te clar quina és la soja transgènica que t’emportes a casa, quin percentatge té d’ametlla la llet vegetal que et vénen a sis euros el litre o si realment ha fet tres anys el te bancha que has començat a prendre per deixar el cafè. Ho confesso, jo he caigut en el parany i busco desesperadament una slow juicer per començar a prendre sucs verds amb espirulina, que es veu que ho curen tot.