França i Catalunya ja han fet arribar al Govern peticions per tractar residus al forn incinerador de la Comella.
Durant la visita al Principat –ara fa uns dies- de la ministra espanyola de Medi Ambient, Cristina Narbona, ja es va avançar que la planta de tractament de residus podria cremar deixalles domèstiques procedents dels veïns. I ja aleshores, el ministre de Turisme i Medi Ambient, Antoni Puigdellívol, va confirmar que l’executiu té sobre la taula dues demandes per fer-se càrrec de residus francesos i catalans.
No ha estat cap sorpresa. Tot i que es negava categòricament de bon començament. Me’n vaig fer un fart de sentir dir que el forn no serviria per importar residus. I no és que hi hagi cap mal, no deixa de ser natural que després que els altres rebin els teus residus, tu els retornis- quan convingui- el favor.
Però m’empipa que em prenguin el pèl. I aquí estem.
El nostre forn ja no està sobredimensionat, i ja no haurem de patir per si convé o no convé reutilitzar recursos, promoure el reciclatge i totes aquestes històries dels ecologistes.
El nostre estimat forn donarà servei als veïns, i a manca de turisme de qualitat importarem deixalles. Menys dóna una pedra.
No oblidem que durant força temps Catalunya ha acollit les nostres deixalles.
Puigdellívol també té al cap el conveni de Basilea -que regula el trasllat transfronterer de residus i que Andorra ha subscrit- el conveni hispanoandorrà de residus i la Llei andorrana de residus -que estableix que l’executiu pot autoritzar la importació de deixalles amb caràcter temporal i sempre que provinguin de gestors autoritzats pels països d’origen- per remarcar la legalitat de l’operació.
O sigui, que malgrat el que es deia en un principi sobre el fet que el forn estava sobredimensionat, que per ser rendible s’haurien d’importar residus i sobre la contradicció interna que suposava un gran forn i cap política clara de tractament de residus alternativa, el cert és que en definitiva tindrem el forn a ple rendiment. Com ha de ser, perquè així tindrem energia elèctrica gratis- no és això el que ens diuen sempre?-.
Es clar, que, arribat a aquest punt també podem fer un forn més gran.
Així anellem dos pardals d’un cop: Busquem la rendibilitat del forn – ai perdó- donem resposta a la demanda de col·laboració amb els veïns, i de l’altra donem feina als transportistes després de la crisis de la construcció.