A vegades, quan penso en temes globals, m’adono que Andorra continua vivint d’esquenes al món, convençuda que tot allò que passa al seu voltant és aliè a la vida diària plena de cotxes i bosses de comprar.
I ens equivoquem, una vegada més, com aquell que creu que el que passa als Estats Units no ens acabarà repercutint d’una o altra manera.
Estem en terra de ningú.
Vivim ignorant que cada vegada depenem més de l’efecte papallona, i l’ostracisme ni tan sols ens serveix per preservar les pròpies, de pitavoles.
Però ja se sap, ningú és perfecte.
Noemí Rodríguez · Parlem-ne →
