A vegades, quan penso en temes globals, m’adono que Andorra continua vivint d’esquenes al món, convençuda que tot allò que passa al seu voltant és aliè a la vida diària plena de cotxes i bosses de comprar.
I ens equivoquem, una vegada més, com aquell que creu que el que passa als Estats Units no ens acabarà repercutint d’una o altra manera.
Estem en terra de ningú.
Vivim ignorant que cada vegada depenem més de l’efecte papallona, i l’ostracisme ni tan sols ens serveix per preservar les pròpies, de pitavoles.
Però ja se sap, ningú és perfecte.
Jo sempre he pensat que la geografia no és gratuïta i que té un efecte immens sobre el caràcter de les persones i els pobles.Ara la globalització pot llimar distàncies i a Internet no hi neva ni hi bufa la tramuntana. Però no cal oblidar que mentre tecleges assegut al despatx de casa, a fora hi cau la neu o hi bufa la tramuntana de valent.
A mi m’agrada l’especificitat. I estic d’acord amb tu que l’entorn condiciona el caràcter d’un poble. Em nego a creure però que aquesta sigui una bona excusa per viure d’esquenes als problemes que hi ha més enllà, i al mateix temps em rebel.la com aquesta globalització en comptes d’acostar cultures el que ha fet és homogeneïtzar-les.