Aquest migdia el Tribunal de Batlles m’ha notificat l’absolució de tots els càrrecs dels que m’acusava l’ex- director de la RTVAsa i actual president del Consell de l’Àudiovisual, Enric Castellet.
La querella per injúries i difamació interposada en contra meva fa tres anys per Castellet feia referència a una editorial d’aquest programa en la que criticava obertament la seva feina al capdavant de l’ens públic.
El Ministeri Fiscal, el passat mes de gener, ja va considerar que en les meves paraules no hi havia delicte, però no ha estat fins ara que el Tribunal de Batlles ha dictat sentència exculpatòria.
En els propers dies el Sr. Castellet haurà de decidir si presenta un recurs contra la sentència o bé deixem el cas per tancat d’una vegada.
Em sap greu que les coses hagin arribat a aquest punt.
Ja vaig dir-ho el dia del judici, i em ratifico: No hi havia voluntat de perjudicar ningú.
Però creia, i continuo creient fermament que els càrrecs públics són susceptibles de crítica i que encaixar-la – sempre i quan no s’entri en l’àmbit del que és personal- s’inclou dins el sou.
Crec també que els periodistes en aquest país tenim una tasca a fer i que aquesta tasca passa per poder parlar obertament sense por, sense l’autocensura que provoca l’amenaça d’una querella a la primera de canvi.
Encara que això no agradi a tothom.
Voldria donar les gràcies al meu advocat i heroi en Ton López. L’hauríeu d’haver vist el dia del judici presentant les al·legacions finals. Un crack.
I també a l’Eduard Navarro, Conseller Delegat de Cadena Pirenaica- i cap d’aquesta seva servidora -qui en tot moment m’ha fet confiança.
També voldria agrair a tots els companys de professió el seu suport, entenc que és una alegria per a tots.
I a tots els ciutadans, amics i amigues que m’heu donat ànims aquests darrers tres anys.
“L’únic inconvenient de la veritat, és que no té remei“
Felicitats Noemí!Me’n alegro per tu, per la professió, pel sentit comú i per tota la gent que ha treballat durant aquest temps per recolçar la teva causa, que era la de tots. Mai vaig entendre la querella i més quan per aquelles dates jo era al teu costat treballant a la Pirenaica. Recordo que aquells dies em bullia la sang i feia tot el que podia per escampar als quatre vents el que estava passant. Al final ha valgut la pena!!!Tot és criticable i més el càrrecs públics! Sempre ho he defensat així, i sinó feu memòria de “La Volta” o el “Trempera Matinera” programes que vaig realitzar a Andorra sense cap mena de problema. No entenia com et van denunciar a tu, i a mi mai em van tocar el crostó. Només un ministre portaveu molt de la conya un dia em va dir: “Tu ets una mica cabronet oi?”. Un gran pas per a Andorra que ens poguem fotre de tot amb gust però amb ganes!!!Un petonàs!Juanjo
Enhorabona, Noe!!! S’ha fet justícia. La llàstima és que hagis hagut d’arribar fins aquí. Bé, sempre t’ho pots mirar pel costat positiu: el pròxim suposo que s’ho pensarà dues vegades…Salut i endavant!
PER FI!!! Moltes felicitats Noe!!I de fet felicitats Andorra!!Ja tocava que s’aclarís el tema i que es posés la primera pedra perquè la llibertat d’expressió fos un fet i no només una bonica frase amb la que omplir-se la boca!Els polítics han de deixar de creure en la immunitat i aprendre a no mirar-se tan el melic. O si més no, que s’el mirin i aprenguin a riure-s’en. Tots ho agraïrem!
Enhorabona Noemí.A vegades la justícia, per molt grans que puguin ser els “castells” actua correctament.Una abraçada.Miquel.
Oh happy day! Me n’alegro moltíssim, Noe. Per la llibertat d’expressió, per Andorra i, sobretot, per tu, que t’has vist implicada en un embolic absurd perquè algú encara no ha entès les noves regles del joc.Aquí, si la justícia fos total, el que hauria de caure és una bona indeminització: per les angoixes, el dormir capficada i la pèrdua d’un temps que ningú no et tornarà… tot i que l’hagis conquerit per a d’altres. Moltes gràcies per la teva valentia.
Moltes felicitats Noe. Estava clar que acabaria d’aquesta manera, encara que a Andorra podia passar de tot. Estic d’acord amb l’Ury amb el tema de la indemnització.Una abraçada ben forta.Cesar.
Interesante espacio.Un cálido saludo desde Chile al montañoso y bello país de Andorra.No dejes de visitarme:)El catalá es muy bello.
huuuuuuuuuuuuuuuu……. huuuuuuuuuuuuuuuuuuu…. huuuuuuuuuuuuuuuu…
Hola, vengo siguiendo este tema, y he de decir que existen varias decisiones judiciales en las que se determina que en ningúncaso ni la libertad de expresión ni el derecho a informar pueden ampararmanifestaciones calumniosas, injuriosas o vejatorias, ni intromisiones en laprivacidad, aunque se trate de personajes públicos.Dicho esto, no saque tanto pecho, pues no es alago, que le tachen de maleducada, aunque no sea perjurio.
Tens tota la raó, però “halago” s’escriu amb “H” i perjuri no vol dir el que tu creus.Gràcies per participar del fòrum;)
Son perjuros los Tribunales, Jueces y Fiscales que dictan sentencia contra derecho, prevarican y cohechan pues se dejan sobornar y corromper con dádivas políticas o económicas, pues tanto cohecho comete el que cohecha como el que se deja cohechar. El mismo cohecho comete todo medio de comunicación que escribe y habla en contra de la verdad.
Ai xiquet/a, que no l’encertes.perjurar, és jurar en fals.prevaricar, és faltar a la responsabilitat del càrreci cohecho- que dius tu- és un suborn.M’encanta que escriguis per aquí encara que no estiguem d’acord, però pensa les coses abans de dir-les, que t’emboliques.
Bé, no afegiré res més al que ja ha dit la Noe responent l’anònim. Ho ha dit prou clar i amb prou coneixement de causa, per alguna cosa porta tres anys batallant als jutjats amb aquest tema.Noe, ho he escrit al bloc, a l’editorial i a la notícia… per tant poca cosa més em queda per dir, només fer-ho personalment. Saps com t’apreciem la majoria de treballadors del món de la comunicació a Andorra. Però a banda de felicitar-te m’agradaria ser autocrític amb nosaltres perquè a part dels primers mesos en els quals vàrem muntar la recollida de signatra, la visita a la fiscal i elmoviment que vam fer, un cop passat els primers temps tinc la sensació que després t’hem deixat massa sola. I francament, això no em deixa tranquil perqu`pe amb un tema com aquest, a part del suport moral que t’haguem pogut donar a través dels nostres respectius mitjans amb la notícia i els ànims que t’adreçàvem quan et trobàvem pel carrer, crec sincerament que haguéssim pogut fer més. I això diu molt poc de nosaltres i la nostra professió. Ja no parlo de grans unitats, però sí que amb una qüestió d’aquestes hem de saber fer pinya en tot moment i no només quan el tema està de moda. Et va tocar a tu, però en qualsevol moment ens pot tocar a qualsevol de nosaltres.Però bé, suposo que encara ens queda molt de camí per fer. Petons i cuida’t.
Be Noe. Moltes felicitats per a tu i per a la vostra professió. I en el fons per tota la gent d’Andorra.Una abraçada