stermengolAvui tocava parlar del paper del Coprincipat i del pes de l’Església en les institucions andorranes. Tocava reflexionar si la sobirania és cosa nostra o fins a quin punt necessitem encara de la tutela dels Senyors per construir un futur, que avui molts albirem incert. Però, una vegada més, m’adono que les institucions no són més que les persones que les impulsen i nodreixen, i el pòsit que deixen en els altres. Dijous la comunitat vinculada –d’una o altra manera al col·legi Sant Ermengol– es desvetllava amb la notícia que la comunitat de salesians que ha regentat l’escola des de fa gairebé 50 anys marxa d’Andorra. Més enllà del relleu que agafarà la congregació de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell , de la continuïtat del projecte educatiu, més enllà de garantir els llocs de treball i de la possible vinculació que aquesta precipitada sortida pugui tenir amb els rumors que envolten el Copríncep episcopal i la seva continuïtat, m’agradaria agafar un temps per veure com van les coses a partir d’ara, i donar les gràcies a una comunitat que ha deixat empremta en molts de nosaltres. Del col·legi Sant Ermengol han sortit molts homes i dones que per acció –o reacció– han respost a una educació de qualitat, exigent i amb valors. Jo tinc molt a agrair a l’escola. A alguns dels seus mestres de forma molt particular, i al seu actual director –una persona amb la capacitat gairebé extraterrestre de mirar entre vuit-cents alumnes d’un pati i fer-te saber sense paraules que t’està cridant només a tu–. Records d’un temps que em va fer créixer, aprendre i qüestionar el món. Tant de bo, això darrer no canviï.