Ja sé que pot semblar-te una mica radical, però no puc evitar-ho. No em refio de la gent a qui no li agrada menjar. És com si rebutjar un dels grans plaers de la vida portés associada alguna mena de disfunció. I encara et diré més. Crec fermament, que qui no gaudeix amb el menjar… difícilment ho farà amb el sexe. Apa, ja està dit. M’has fet pensar en formatges, creps, pastissos i l’hora del te… i passa el que passa. No dic que no hi hagi coses que no agradin… jo no suporto l’all, ni els ous poc cuits… però parlo –sobretot– d’aquella gent que passa pels àpats com si fossin un tràmit. Que poden resistir-se a un plat d’espagueti al pesto amb força alfàbrega, que no senten res d’especial mentre rosseguen unes olives verdes amb pa morè, a qui l’olor de galetes casolanes envaint casa teva no creuen que sigui el millor ambientador de la llar. Em costa d’entendre… i és per això que no els faig confiança. La por d’allò desconegut, suposo. Com estic a punt d’entrar en període estival ja he posat en marxa els detectors de plaers amagats en la gastronomia quotidiana… i no penso deixar-ne escapar cap ni un. Què millor que despertar amb unes torrades calentes amb oli i sal, acompanyades de l’aroma del cafè acabat de fer de bon matí? Petits grans plaers. Síndria fresca a la sortida de l’aigua, te amb llimona i amb galetes casolanes a mitja tarda, paella i sangria –que no sigui dit que no som a l’estiu– escopinyes i vermut a l’aperitiu… i donar-nos prou temps per gaudir-ho en companyia. Sense pressa. Amb carinyo. Com el sexe.
En resposta al Felip: watch?v=xtJCi5QCCMI
“Como agua para Chocolate”, sempre hi ha una màgia darrera del cuinar – Gràcies Noe
Noe, no has canviat, i si us plau, no canviïs.
A la pastisseria tenim un “tragaluz” a l’obrador, des d’on distribuïm una olor dolsa per tot el barri.
Que passeu un bon estiu.
🙂
Alexis, hauríeu d’estar subvencionats 🙂
Ostres! Trobo que caldria buscar els mecanismes per filtrar aquests missatges tant desagradables.
Al director del Diari d’Andorra, si us plau presenteu una denúncia a la Batllia demà pels missatges aquí publicats. És indigant que llegir aquests comentaris i que no es posin el mecanismes per evitar-los (més enllà dels qui té el propi autor del blog). Aquesta mena de pràctiques rebaixen la credibilitat del mateix Diari, i això no és el primer cop que passa.
Alexis t’ha sembles al jugador del f.c.barna. Piscinazo!