Deixem passar uns dies després de les eleccions de diumenge. Per agafar perspectiva, per descansar el cos i la ment. Per tornar a la rutina del dia a dia sense les presses, la tensió, les urgències i la irrealitat dels comicis. Algunes reflexions ràpides: l’increment –ineludible– del vot blanc, que lluny de castigar DA ha perjudicat el vot de progrés. Un progrés que no ha estat capaç de revalidar les –desastroses– xifres del 2011 anant plegats, i que ni junts ni separats han estat capaços d’igualar. La gent de progrés no entén i no perdona el desmembrament. Puc entendre els recels, les rancúnies personals, els estira-i-arronsa i el xoc de persones entre les dues formacions germanes. Però l’elector, davant l’enfrontament i la manca de lideratge, els ha girat l’esquena. El triomf a la Massana i Sant Julià de Lòria dels liberals els presenta com la segona força més votada, encara que no sigui del tot exacte –gangues del sistema electoral– i DA torna a revalidar una majoria suficient per no haver de pactar amb ningú els propers quatre anys. Ara, amb el cos i la ment cansats de la contesa, arriba el temps de formalitzar la composició del nou Consell General, el nou govern i acabar de definir un gabinet ministerial validat a les territorials de Canillo i la capital. Molta feina a fer de cara a les comunals. Encara de ressaca hi ha qui comença a perfilar propostes per fer passar un missatge que a alguns els convé començar a practicar des d’avui mateix, ni que sigui per no haver de llegir davant d’una càmera quan hagin de demanar el vot i la confiança de l’elector.
