Respirar és un dels exercicis més saludables que existeixen. Sí, no em miris amb cara d’haver dit una nècia obvietat. Tots sabem que respirar és de les poques coses realment necessàries per a la nostra supervivència com a éssers aeròbics que som. Però tot i l’obvietat, molts respirem malament. No omplim prou els pulmons, o encara pitjor, no els buidem prou bé. Deixem que la nostra respiració marqui la pauta en comptes de dir-li nosaltres com ha de gestionar el nostre proper sospir. Entretallada, amb aire aviciat, superficial, ràpida i espasmòdica. Així és la nostra respiració habitual. La respiració és un dels principals indicadors de les emocions humanes i una bona manera de recuperar el control sobre tot allò que envolta les nostres sensacions quotidianes. Suspenem la respiració quan tenim por, quan mantenim l’alerta, ens hiperoxigenem quan la situació ens supera, en cas d’estrès o de xoc traumàtic. Respirem de pressa quan estem contents, rebaixem el ritme quan descansem, quan anem a dormir. Aprendre a reconèixer els diferents patrons de respiració i aprendre a manipular-los pot ser una gran victòria per millorar de retruc, no només la nostra capacitat pulmonar, sinó també la manera com les emocions ens afecten en situacions compromeses. La saviesa popular en sap un munt, i ja ens diu que respirem fons abans d’emprendre una gran gesta, o que comptem fins a deu –és a dir, regulem el ritme respiratori– quan estem enfadats. Recuperar el control. Si més no fins al darrer alè, que més enllà d’aquí la respiració diafragmàtica es veu que deixa de tenir sentit.