A punt de començar les vacances, molts ultimen els darrers preparatius abans no puguin deixar enrere el fred interior i la rutina de l’hivern. Dies de feina dispersa i somieig constant. Pessigolles a la panxa amb regust de sal i promeses de mandra. Tot plegat per poder escapar uns dies. Ni que sigui uns dies, d’aquesta tediosa feina que d’altra banda no podem menys que agrair la resta de l’any. Enrere queda la crisi i la desconfiança en el futur. Durant uns dies no pensarem ni en la hipoteca, ni en l’euríbor, ni en la cistella de la compra, ni tan sols en la pobresa o el canvi climàtic. Tot és possible a l’estiu, fins i tot la redempció de l’orxata. Ara, que sembla que el temps acompanya –i que com diu el Doctor Rabanal, els pobres a l’estiu només passen gana– ara, que tota cuca viu i que el clima ens dóna una treva, ara ens deixem anar sobre la gandula, amb un bon llibre entre mans, amb soneta dolça amb rerefons de sorra i de calma. Ara, que per un moment ens donem permís per deixar anar el llast, comprarem loteria per a un melanoma i no matinarem tant com sempre, ara arriba el moment perfecte de pensar també què volem de la vida, si és que en volem alguna cosa més que anar subsistint, com fins ara. Ara que no hi ha excuses per no pensar, entre la migdiada i el bany de la tarda potser val la pena buscar-li un motiu a tot el que ens envolta. Mirar de tornar al setembre amb la sensació que alguna cosa té sentit en tot plegat. Amb una mica de sort igual hi trobem respostes i tot, entre la paella i el gaspatxo, com qui busca les claus del destí en el pòsit del te.