Estem a 24 hores de la nit més llarga de l’any, però m’agrada pensar que aquest any, Santa Llúcia ens portarà una mica de llum. Somric per dins anticipant que aviat els dies seran una mica més llargs, al principi de forma imperceptible, i que lentament, a mesura que deixem enrere el mes de desembre, anirem descobrint que la nit s’escurça, que ens envolta la llum i que la foscor ha quedat enrere. Tant de bo, les crisis fossin com el santoral, que mai no falla. Però el que sabem del cert a hores d’ara, és que fa dies que ens envolta la fosca, i que ves a saber quan sortirà el sol. Això sí, el ritme del calendari s’imposa. I amb ell, els rituals de compres, regals, decoracions, garlandes i pares Noel de totes mides i dissenys. Tant per tant, si no podem deixar de gastar, o si ho volem continuar fent malgrat que els recursos ens escanyin, el que podem fer és optar per gastar millor. Comprar en el petit comerç, fer regals casolans, com ara pastissos, magdalenes, galetes o dibuixos… Oferir als altres, en definitiva, el més preuat dels regals: el nostre temps. Fer vals per a classes d’anglès o de física, massatges eròtics o cangurs –tot dependrà de quines siguin les nostres habilitats–. Bescanviar els nostres pastissos per hores de lampisteria, per manicures casolanes o per classes de dansa del ventre. Tots sabem fer coses. Coses que poden agradar als altres. Coses que ens demostren que ens importa l’altre, perquè és una part de nosaltres i no dels nostres diners la que emboliquem amb paper de cel·lofana. I si algú no ho valora, que Santa Llúcia li conservi la vista.