L’any 2011, el periodista Saül Gordillo, va elaborar el rànking de periodistes i comunicadors catalans a Twitter. Des d’aleshores, cada sis mesos n’actualitza els resultats. Ahir va publicar els corresponents al segon semestre de l’any. *

En només cinc anys -això de “només” en xarxes, és una manera de parlar- , es veu com cada cop més els comunicadors i periodistes hem fet de les xarxes, i concretament del Twitter la nostra segona casa.

Dues reflexions que em venen al cap:

  • Destacar -i agrair- la feinada que suposa elaborar el rànking- s’actualitza manualment-, així com l’increment constant de periodistes que semestre a semestre se sumen a la llista. Val a dir que van començar amb un centenar, i hores d’ara ja som més de 1200.
  • Animar als periodistes i comunicadors andorrans a sumar-se a la llista. Som pocs però molt actius en xarxes i estaria bé que això quedés reflectit també en el rànking.

Un apunt final:

Les xarxes són cada cop més una eina de treball, com eren els teletips o el Revox. La manera de treballar ha canviat, però. Abans parties de la base que havies de sortir a buscar la notícia, i que el que t’arribava a la redacció era cert a priori. Ara  les notícies t’arriben sovint en forma de tuit, i sovint són falses, distorsionades, intencionades o simplement irrellevants.

Però l’objectiu final no ha canviat, malgrat cada cop treballem de manera més precària.

Avui llegia  a Marga Zambrana que diu que tots els continguts que la xarxa dona gratis deixaran de ser negoci: això inclou el  cinema, la música i la informació.

Potser sí, però arriba un moment que et canses de tenir de tot per voler només el que necessites. I és aquí on tenim molta feina per fer. Amb permís de la conjuntura, és clar, i de la síndrome de Diògenes informativa de la qual vivim, i en la qual vivim.

Jo, és que en el fons, volia ser metge.

 
*La primera captura correspon al rànking d’influència (206/1260), el segon al rànking per nombre de seguidors (681/1260).