En aquesta casa som molt matiners. A quarts de vuit del matí en Marc Cadena obre la parada encampadana amb el Fora Son! i jo arribo poc després per preparar el Ningú és perfecte.

Són les hores tranquil·les del dia. Els telèfons ens permeten una treva i despertar-nos amb una certa calma per poder començar el dia sense massa soroll.

Avui, un dilluns més, i després d’un cap de setmana de descans, entro per la porta i saludo en Marc que va xerrant dins la peixera de l’estudi de Pròxima FM.

Fa cara de son, però somriu. Va bé, penso.

Són salutacions sense paraules les que ens intercanviem el Marc i jo de bon matí.

Poc després, mentre començo a fullejar la premsa, la Montse Grau arriba per fer el primer informatiu del dia.

Sovint, més que veure-la, la sento per la casa.

Tot i que avui noto que alguna cosa hi ha de diferent en l’ambient.

La Montse aquest matí no hi era. Una mancança que de ben segur també han copsat els seus oients, acostumats a sentir-la de camí a la feina, a la dutxa o fent un primer cafè amb llet.

Una mancança que serà més forta per nosaltres, els seus companys que pels oïdors de la ràdio en general.

I és que la Montse, avui comença a presentar els informatius del vespre de Ràdio Nacional d’Andorra i deixa enrere una bona etapa a Cadena Pirenaica.

Divendres era el seu darrer dia aquí.

Un dia emotiu i emocionant per a tots, perquè la Montse sempre ha estat una bona companya a més de ser una gran persona.

Divertida i generosa.

Els canvis sempre porten coses noves, és evident, i també coses bones.

Obligar-nos a sortir d’una certa zona de confort ens fa més forts i més grans.

I la Montse volia créixer. I això està molt bé. Encara que ens sàpiga greuperdre-la de vista.

Una nova etapa que comença avui i on li desitgem molta sort i sobretot que resulti ser el que ella vol.

Ens continuarem escoltant i continuarem dinant plegades, encara que sigui fora de la feina.

Avui espero que el dilluns sigui clement amb tots nosaltres, que l’Anna Marsal, que ocupa el lloc de la Montse als matins ho porti bé i sense gaire son, que els peixos surtin de la peixera i que la Montse tingui una bona entrada i se senti feliç en la seva nova feina.

Ara només cal que els seus nous companys se la facin seva com hem fet nosaltres i valorin com cal la professional i la persona que a partir d’avui tenen la sort de tenir al seu costat.