Ja estem ficats de ple en la Quaresma. Enrere queden el carnestoltes, la coca de llardons i la botifarra a totes hores. Ha arribat el moment més temut de l’any. Època de resignació, contenció i penitència. I no per les animalades que es van arribar a dir durant el carnestoltes encampadà –que tam­bé– sinó per tots els excessos que hem anat acumulant des de Nadal i que s’han convertit en una confortable i socialment antiestètica capa de greix subcutània que haurem de fer desaparèixer abans de l’estiu, o no. Avui reneix l’època daurada de gimnasos, centres especialitzats en estètica i dietistes, després d’un primer intent –generalment fallit– endegat a principi de gener. Enrere queda la bona voluntat de menjar de manera equilibrada i saludable i de fer exercici regularment. Ara volem perdre pes, i el volem perdre ja. I si pot ser sense patir gaire, millor. Ara ja comencem a ensumar la platja i l’amenaça d’haver-nos de desprendre de l’abric ha disparat totes les alarmes. Ara tornarem a sentir a parlar, com cada any per aquestes dates, de dietes miraculoses farcides de rodanxes de pinya, amb palets de cranc, amb iogurts descremats, amb sobrets de menjar en pols, amb herbetes diürètiques i tot allò que calgui per fer-nos desmenjar el que hem sobremenjat els darrers mesos. Només que fóssim una mica més coherents, quina feinada ens estalviaríem, però és clar, ja està tot prou malament per tallar dues branques de negoci tan potents com l’esport i l’estètica. Així doncs, a menjar verdura toca, que el bacallà, al preu que està, no es pot tocar.