c9177 541871 los finalistas en el punto de partida

Comença la desena temporada del Ningú és Perfecte. Ja han passat 1.800 editorials, i milers i milers de preguntes i respostes des d’aleshores.

I en tot aquest temps, des del setembre de 2003 fins avui- 10 de setembre de 2012- hem anat creixent, transformant-nos i evolucionant. De la mà del país i amb el signe dels temps.

Hem deixat enrere la innocència, la bonança del miratge econòmic, l’Andorra de la plena ocupació, dels Cayennes i dels crèdits fàcils. L’Andorra del miratge liberal, de la fugacitat socialista, de la tebior dels demòcrates.

Però hi ha coses que no han canviat. Les ganes de tirar endavant, ni que sigui perquè no ens queda un altre remei. La necessitat de creure que les coses poden ser diferents, la insatisfacció i la indignació- massa passiva a vegades- davant la injustícia d’un sistema que no hem sabut fer a la nostra mida i que es complau massa sovint en sotmetre’s davant la banca i els poders fàctics.

No volem començar amb mal peu. De fet ens fa molta il·lusió haver arribat fins aquí i continuar endavant dia a dia, i no només això: després d’uns mesos tempestuosos, comencem una nova etapa amb ganes de superar-nos i de compartir: Idees, ganes de tirar endavant, projectes, rialles i converses.

Perquè això i molt més és la ràdio. Perquè això ha volgut des de sempre ser el Ningú és Perfecte. Un espai de trobada per a tothom. Per a totes les opinions, totes les sensibilitats i tots els punts de vista. Perquè avui, més que mai necessitem escoltar, compartir i creure que un futur millor és possible.

Encara que haguem de parlar uns quants dies més de la crisi. Que ja ho diuen, ningú és Perfecte.