Gràcies a tots i a totes pels petonets, les abraçades i les trucades de suport d’aquestes darreres setmanes.
I sobretot gràcies a tota la tropa de Cadena Pirenaica que s’han hagut de carregar de feina que no els tocava per tal de tapar forats …ja ho diuen “The show go must on”.
Espero tornar ben aviat i reconjugar aquest present imperfecte.
Un abraçada.
Hola Noemí,> la mateixa injustícia del present de la vida, i la lluita que t’espera contra el patir et farà aconseguir una perfecció per assolir d’una altra manera el que pot representar fer a la teva família feliç, i a qui no te família i es infeliç i es petit i dèbil, tindrà el premi de la teva/vostra felicitat amb un futur noble i inoblidable…>>Quedo a la teva disposició per el que necessitis!!!>>Tomàs.
Futur brillant, >>això és el que et desitjo a tu i a la teva família. Pregaré per què tot l’Univers conspiri per què ho aconsegueixis.>>Un petonàs molt gran!>>Juanjo
Jo no se de què va tot, ni el que et passa, doncs ara no tinc el plaer de parlar amb el teu pare, com feia diariament.>Però, si et dire que et trovo a faltar.
Què passa Noemi, dona’ns alguna pista, svp.
Molts petons Noe.>César & Isa.
Una abraçada.>>Marc