Per què si la investigació espa-nyola a Banco Madrid va acabar el mes de juliol, no es va anunciar cap mesura contra l’entitat fins vuit mesos després? De què van parlar Mariano Rajoy i Toni Martí en la primera, única i precipitada visita d’un president espanyol a Andorra? Des de quan –realment– el Govern sabia de l’informe de la FinCEN? Per què no van dir res fins minuts abans que es fes públic i es tallessin les operacions internacionals de BPA? Qui va aprofitar aquesta informació per treure els seus diners abans que es bloquegessin les operacions? Si els comptes de Petrov i Gao Ping estaven bloquejats des del 2012, i hi ha informes crítics dels EUA amb la gestió de BPA des del 2011, per què ningú no va fer res? Per què la cúpula del consell d’administració de BPA no va mirar de trobar qui i com s’havien treballat aquells comptes? La UIF va obrir alguna investigació? L’INAF es va desentendre del problema? Per què la Justícia andorrana no va actuar d’ofici? Per què el Govern no va posar el crit al cel davant el possible contagi i la mala imatge de la banca fora del país? Qui era responsable de les auditories externes de BPA des del 2012? Com és possible que no s’hi detectés res estrany? Si només és un cas aïllat, per què s’ha intervingut BPA, cauteritzant possibles esquitxos a la resta de la banca i no s’ha deixat que el banc assumís sol els seus errors sense immiscir-hi la societat andorrana? Per què assessors estrangers a sou de Govern han treballat –i imposat– una llei urgent al marge del legislatiu? Per què l’oposició no diu res? Preguntes sense resposta cor­recta.