Tuits antisemites, tuits contra el PP, tuits contra els catalans… la xarxa en va plena. De tuits masclistes, narcisistes, esbiaixats, irreverents, desencertats, insul- tants, lacònics, brillants, anodins, publicitaris, i fins i tot, de tant en tant, d’interessants. Perquè hi ha de tot a la xarxa del senyor. I aquesta és part de la seva gràcia. Famosets que s’hi posen perquè així ho aconsellen els seus representants. Empreses que veuen com les xarxes són noves oportunitats de negoci. Persones que busquen interactuar amb altres persones –depassant fronteres–. Petits cercles, com el d’Andorra, on una petita però activa comunitat de tuitaires ens posen i ens posem al dia de tot el que passa al país en 140 caracters. Els polítics, quan se senten amenaçats, miren de fer callar el missatger. És una manera fàcil de fer veure que la culpa sempre és dels altres. La gestió –i censura– dels continguts d’Internet a la Xina és un clar exemple del que dic. Com també ho és la nova proposició de llei que impulsen els demòcrates per mirar de fer por a tot aquell que vulgui expressar-se fora del que està convenientment establert. No justifico els insults, ni la mentida, ni la difamació. Els anònims –en el marc del respecte– són un mal menor, però a la xarxa, com al carrer, els límits del que és punible són clars, i no cal afegir més límits al que ja està garantit per llei. Així em demostren que tenen por de la gent, de què diguin, de què pensin. Maquiavel segur que compartia l’opinió de fer callar l’oponent abans d’encetar una discussió que pots perdre. Però és clar, ell no tenia Twitter.
Portes al vent
16 juny 2014 | Uncategorized @ca | 2 comentaris
2 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Internet és una arma. Si ens volen fer callar només cal premer un botó. Però no ho faran, perquè interessa que la gent s’emprenyi, interessa que és falti al respecte, interessa que la gent és calenti, interessa promoure violència, interessa fer reaccionar la gent, i interessa que tot arribi al màxim extrem. Ara bé demaneu-vos el perquè interessa? No són els polítics de la majoria de països qui controlen la xarxa. Demaneu-vos qui? Doncs a qui li interessa i qui controla tota la xarxa? Crec que ningú pot contestar. Únicament diré que la guerra és més a prop que mai, però únicament per zones controlades i no mundial. Perquè? Donc perquè d’aquesta forma és tot més controlable i no s’escapa de les mans els interessos a protegir, com exactament passa a la xarxa. La propera guerra controlada crec que serà a Catalunya a partir del novembre i sinó temps al temps.
Una cosa més, referent al límits tot i estar garantits per llei, per internet no estan garantits ja que els delinqüents no utilitzarien mai un e-mail que els pogués localitzar amb una simple maniobra i no diré com fer-ho per no donar pistes a futurs delinqüents.
El que encara no entenc és com la gent no sap que a internet tot és públic i qualsevol bon informàtic hi té accés a tots els continguts, sense pensar ni un sol moment que tot comentari, fotos, continguts dels correus electrònics etc… queda sempre en propietat d’un tercer.
INCREIBLE, continueu confiant en les noves tecnologies.