Un dels salts ministerials que més expectatives genera és, sens dubte, el de Josep Maria Cabanes al capdavant del ministeri de justícia i interior.

Fet i fet, el cap de govern, Albert Pintat reconeix avui en una entrevista al Diari d’Andorra que era l’únic de tots els cessats que havia rebut el preavís d’acomiadament en aquest nou impuls ministerial.

I no és per menys. La bona imatge d’un ministeri no s’aconsegueix amb UVA i pentinats de moda sinó amb feina efectiva i transparència. I per això no calen assessors.

Al marge de quina pugui ser la valoració que es pugui fer de la feina efectiva que el ministre ha estat fent en els darrers dos anys, el cert és que els resultats de la seva gestió no reben precisament aplaudiments entre els seus subordinats.

Mai com ara els cossos de seguretat han estat tant sovint carn de portada als mitjans de comunicació. Un fet, que malgrat el que opinin alguns no és, precisament, culpa dels missatgers.

I són portades que no parlen, precisament de la seva feina, sinó d’unes tensions que sens dubte condicionen la vida i la feina d’aquestes persones que han jurat defensar-nos i protegir-nos.

Tensions amb els sindicats policials, estira i arronsa amb la fiscalia, escàndols diversos com les escoltes telefòniques, disputes i anònims dins el cos, queixes i denúncies de favoritismes i sentències contra determinades decisions del director del cos, de les quals no se’n fa ni cas.

Per no parlar del paquet de lleis laborals i sindicals que és com una mena de bomba de rellotgeria.

Antoni Riberaygua té una tasca difícil.

Primer haurà de posar ordre a la casa, fer neteja d’aquells elements que distorsionen la imatge del cos i retornar el bon nom a uns professionals que darrerament semblen més pendents dels canvis polítics que de fer complir la llei.

Avui una nova promoció d’agents de policia jura el seu càrrec.

Persones que es creuen de veritat que han vingut per treballar pels altres i per fer d’Andorra un lloc millor on viure.

Esperem que no els decebin.

Esperem que no ens decebin.