Estaria bé –posats a somiar– que hi hagués un Podemos a l’andorrana. Un partit que es desvinculés –amb fets i no només amb paraules– de la casta dels governants. Dels que han ocupat el poder fins ara, ballant al ritme del metrònom dels poders fàctics i dels seus egos deformes. Estaria bé que a Andorra alguns ens ho creguéssim, que realment el canvi és factible, que hi ha una altra manera de fer les coses, que la justícia per a tots només serà real quan ningú aspiri que la seva justícia sigui més justa que la dels altres. I no parlo de ministres que em fan dubtar del seu cinisme –o de la seva miopia– quan parlen d’igualtat d’oportunitats. Segurament no és més que un somni. Poc o molt, fins i tot els més entregats, lleials i honestos s’acaben confrontant al mur de la cosa pública. Un mur que sembla que t’obliga inevitablement a separar-te del que realment és correcte, del que necessita la gent i no del que demana el partit, de la dialèctica i de la lluita a canvi d’un lloc a la llista. Suposo que l’ambició i la cobdícia són inherents a la raça humana i en aquesta força i en aquesta por s’emparen, avui i sempre, els grans lobbys de poder. Però tot i això em resisteixo a creure que està tot perdut. Més enllà de la ideologia, de les sigles i de les baralles personals que avui embruteixen el dia a dia de la nostra casta política m’agrada pensar que no tothom es resigna, que no tothom viu adormit, que tard o d’hora –ni que sigui per pura desesperació davant la inacció– hi haurà qui s’aixequi i ens convenci a tots plegats que junts podem. Ni que sigui per somiar. No perdo la fe.
Noemí Rodríguez · Parlem-ne →
