Les petites coses. Les que compten. Les que ens fan feliços. Les que donen sentit a la vida. Les que estaborneixen un dia que havia nascut gris. Les que ens consolen dels somnis desfets, les que creixen en els somnis secrets, les que viuen en els somnis. Petites coses dolces: un petó a la galta, una abraçada, una xocolata desfeta arrecerada de la pluja, unes pessigolles de nena. Petites coses que ens permeten aturar-nos un segon abans de perdre l’alè. Una meditació de matinada, un te amb canyella, compartir bombons de xocolata, una paraula amable, una carícia, un sobreentès, una conversa sense pressa. Cal trobar aquests petits espais de verd. Els petits oasis que et fan creure en la bondat dels altres, en la tendresa, en la possibilitat. Petits parèntesis que s’escapen del fred interior, racons de llum on poder brindar amb copes plenes de pètals de rosa, on compartir mirades que no descansen fins trobar una espurna que sabem que hi és, ben endins, esperant que arribi el moment de sortir. La vida està feta d’aquestes petites coses. Les que ens fan somriure, com trobar un bitllet de cinc euros en un moneder vell, com acabar un llibre bonic, com encetar una agenda nova. Només ens cal ser valents per deixar enrere les crosses i començar a caminar sense pors. Deixar caure cuirasses, entregar-nos amb alegria, prescindir del que no cal, respirar i cada principi de mes, quan arribi la hipoteca, mirar alleujats el rebut del banc i dir, mira, un quart de punt menys també és una bona petita cosa. I és que –mal li pesi– hores d’ara ningú no enyora Monsieur Trichet.
Petites coses
14 nov. 2011 | Uncategorized @ca | 6 comentaris
6 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Ole.
Noemí….si….!!!!!!
Bon dia Noemí, ja far algun temps que llegeixo la seva columna,permeti’m que la feliciti pel seu escrit. Realment sembla que de tant en tant i més amb la situació actual,
es de agrair que algú ens faci recordar les coses importants de la vida, que molt sovint
deixem tancades amb un calaix i sense adonar-nos que son aquestes petites i a la vegada grans coses, que ens donen força per continuar lluitant. De nou felicitats.
Tens tota la rao Noemi. Un somriure diu que val mil paraules. un peto deu mil, la mirada d’un esser estimat deu millons. La petitessa de les coses es el que et fa realitzar que tu encara ets mes petit.
Gràcies per alegrar-nos el dia.
i una trucada telefònica inesperada, i caminar sota la pluja, i celebrar estar content de viure, gràcies Noemi, per recordar-te i recordar-nos que la vida és senzilla.
Uf… quin bon rotllo m’has deixat… Gràcies!