Ja fa uns quants dies que sento petards des del bacó de casa. I sospito que no són ni per la concessió de l’heliport, ni a causa del rescat europeu de Bankia, ni tan sols pel paper de la Roja. Malgrat les banderes que onegen des de les finestres i que em fan creure que l’única pàtria que ens queda es diu futbol. A vegades el que és important queda eclipsat pel que és urgent. Però que ningú s’enga­nyi. Els petards són per la revetlla. Per la primera de les revetlles d’estiu. D’un estiu esquiu i humit, però que encara somiem ple de tardes càlides i brises serenes. No m’agraden els petards, però per una vegada els veuré com un mal menor. Intentaré escoltar el seu esclat com un tret mortífer contra l’avarícia, la cobdícia, l’egoisme i la mesquinesa que ens envolta. De­-sitjo que la foguera d’aquest Sant Joan –que tenim a les portes– cremi les mentides, l’orgull, la desídia dels que podent fer-hi alguna cosa van deixar i deixen passar l’oportunitat. Rodaré falles per conjurar les pors, i per recordar, com hem fet generacions i generacions, que l’hivern acabarà marxant, que vindran temps millors, que tot passarà, que ens en sortirem i que tal dia farà un any. I aleshores, quan la crisi quedi enrere i torni a sortir el sol, tornarem a sentir petards, i –oblidant– tornarem a renegar perquè no deixen dormir els nens i ens espanten els gossos. Però per dins –entre mossegada a la coca de fruita i glopet de cava– intuirem que repetint el ritual, ens lliguem a la terra, a la comunitat, a la vida. Que és on hem d’estar ara mateix. I això, també passarà. Com ha passat sempre.