Albert Einstein deia que no li feia por la maldat, sinó la bona gent que davant el mal no feia res per evitar-lo. El físic alemany d’origen jueu reflexionava així davant la passivitat del poble alemany davant la barbàrie de l’holocaust nazi. De fet, per a molts de nosaltres resulta incomprensible que la majoria d’aquella gent visqués el seu dia a dia aliena a l’horror i no hi fes res. Aquesta frase em retorna obsessivament d’un temps ençà. La sagnia permanent a Pales­tina i Israel m’escup a la cara l’obvietat que malgrat que estiguem envoltats del mal, la major part de nosaltres vivim aliens al dolor dels altres i a la crueltat sistemàtica i or­ganitzada. Hi ha milers d’israelians que no comparteixen la política genocida del seu govern. Hi ha centenars de milers de persones arreu del món amb un sentiment perillosament cansat davant les imatges de nens morts que ens arriben dia sí dia també des de la franja de Gaza. I no fem res. Com tampoc no vam fer res ni l’hivern de 2009 ni la tardor de 2012. Mirant des de la barrera un conflicte podrit que agermana impúdicament els extremistes d’un i altre bàndol i que utilitza les persones com a combustible. No hi ha justificació possible. Ni per a ells ni per a la nostra passivitat. Passivitat davant les nenes segrestades a Nigèria, davant els camps de refugiats a la frontera siriana, avorriment davant la violència latent del Congo, indiferència davant les presons il·legals dels Estats Units i la retallada de llibertats individuals en nom de la seguretat. Però per uns dies treu tot això de les notícies, que tots tenim dret a unes vacances en pau.