Els homes necessiten ajuda. Ho diu el primer informe sobre paternitat que no fa gaires dies ha publicat l’ONU. Després de 16 informes que analitzen la situació de la maternitat arreu del món, finalment se’n publica un sobre paternitat. L’informe conclou que els homes necessiten que la seva paternitat sigui reconeguda i polítiques que la facin possible. I això és cabdal per al seu desenvolupament com a pares, i més important encara: per al bon desenvolupament dels seus fills. Uns nens i nenes que necessiten atencions, mimos, aliment i seguretat. I aquestes necessitats bàsiques no reclamen d’un patró de gènere per ser satisfetes. Si les dones han arribat a la NASA, els homes poden –i han– d’entrar a la cuina i a la llar d’infants. Avui, encara una gran major part dels homes queden fora de l’educació dels fills, de la seva criança i de la llar, mantenint-se en una estreta visió del que és –o se suposa que ha de ser– la masculinitat. L’emigració, els conflictes bèl·lics, han separat molts pares dels seus fills, però encara més ho han fet els prejudicis i les convencions culturals que encara avui determinen en massa ocasions que l’home s’ocupa del cotxe i la dona de la casa. Els fills i filles necessiten que els estimem, que en tinguem cura, que els posem límits i que els fem costat. En lloc està escrit, ni tan sols en l’ADN, que el fet de tenir un cromosoma repetit et predisposi o t’aparti d’un paper o l’altre. Arreu del món aquests dies hi ha campanyes que volen impulsar el paper dels pares a la llar i amb els fills. Tenen molt a guanyar. Els seus fills i les dones, també.
Pares
27 jul. 2015 | Uncategorized @ca | 9 comentaris
9 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
De fet qui ha educat els homes en la desigualdat per segles i segles hem estat les dones… som nosaltres que hem de tornar les coses al seu lloc.
Els homes necessiten ajuda?.Collonades.Les dones durant segles han estat a través de la violència ha sobreviure sota les normes dels homes,res de culpes.I sí,crec que les dones ja fiquen les coses al seu lloc al reclamar el seu espai laboral i familiar cosa que fa que els homes tinguem que moure fitxa i adquirir més rols que el anar a fer copes després de la feina amb els amics.
Ser pare i mare no és una cosa que adquirim a través de la genètica,no naixem ensenyats ni dones ni homes.És un compromís amb la vida que creem i això ens ha de fer enmirallar-nos i saber si en som o no capaços,si hem arribat o no al punt de maduresa que es requereix.No és un joc.No és cosa de les dones.No és un cicle determinat de la nostra cultura.I no prescriu quan un es divorcia.
Al construir una sociedad narcisista en donde todos están preocupados por sí mismos, la población no se levantará por nada ni nadie; y así el gobierno dominará a cada individuo directamente.
A partir de la segunda mitad del siglo XX, comienza una escalada de ataques a la estructura social y familiar de todo el mundo, con periódicas revoluciones culturales y tecnológicas que arrasarán los resquicios de sustratos culturales genuinos. Apriétense los machos….
La “liberación” de la mujer no es otra cosa que la incorporación al sistema capitalista y consumista que ha llevado a la familia al fracaso.
La educación de los hijos de las llamadas madres trabajadoras fue adjudicada a una recién estrenada televisión que en los años cincuenta y sesenta hace su estelar aparición. Los índices de divorcio se dispararon exponencialmente a lo largo de toda la segunda mitad del siglo XX; también el de los abortos y el de los orfanatos gubernamentales.
en fin,un programa eugenésico encubierto de valores y derechos humanos…..
Me acabo de apretar “los nachos” y alucinar con el que creo que he descifrado con tanta paja seudomachista,relacionar la LIBERACIÓN de la mujer con el sistema capitalista y de paso con el “fracaso” de la familia sólo me hace recordar que me tengo de tirar al vicio y beber más.
Però no acaba aquí el rollazo a lo palla mental eclesiàstic! sumo a la aposta de què per culpa de la LLIBERACIÓ de la dona pasa per ser la culpa del divorci i els aborts que acaba sent un programa d’extermini de la raça!
Nada que la mujer en casa con los niños !
Estic molt d’acord amb les paraules de IV. Jo ho diré d’una altra manera.Per qualsevol activitat de la vida requereixes un títol; passar unes proves, menys per aquesta qüestió. També crec tal i com diu la Carmen que el tema educacional i cultural és trascendent, però penso que la responsabilitat no sols recau en un dels pares.
L’alliberació de la dona no crec que sigui part d’una trama planetària per la incorporació de la dona consumista,ni la resta que es comenta a continuació.Neix d’una necessitat nova i no cal culpar-la de la desaparició de la família tradicional.
Les necessitats de les dones heterosexuals en aquest moment i des de fa ja uns segles ,així ho entenc, és no sols la de ser mares i reclamen compartir unes tasques amb la seva parella per poder respondre a la seva necessitat tant egoista (com ho diria aquell) com la que han tingut els homes durant segles de prendre la seva carrera professional com un ítem més de realització i de pas tenir llibertat econòmica independent de la seva parella i que aquest no sigui una eina coaccionadora.
No crec que l’home necessiti ajuda a establir aquest nou rol,són prou hàbils per fer-ho.El què si ha d’existir per la seva banda és la intenció i per la nostra la flexibilitat de deixar que ho facin a la seva manera.
No estic d’acord amb les paraules de Ingenieria social.Sobretot pel rerefons amb el que crec que s’encobreix una idea coneguda: La família tradicional desapareix.Les causes són multiples segons els defensors d’aquesta idea bastant conspiranoica al meu parer,són els homes i les dones divorciades,els homosexuals,la llibertinatge de la dona i segons el gust del consumidor eclesiàstic (que és el qui l’inventor de la trama)és de les dretes o de les esquerres un o un altre color polític,aquí ja no si posen.
Jo deixo el tema del programa eugenesic a Deu i a les plagues d’Egipte.
Però retorno a la petició de la ONU; què necessita exactament l’home en la seva nou rol de pare?quines són les noves tasques que demana la dona compartir plenament? I si en realitat l’home no desitja tenir aquest nou rol? Aquesta és la meva sospita,aquest és l’egoisme del qual ens parla el company de dos posts més a d’alt?Certament els homes estem perduts,no tots és clar.I les dones hauran d’el.legir amb molt més concientment el vostre company.
I vull insistir en les últimes paraules: “per la seva banda intenció i per la nostra la flexibilitat de deixar que ho facin a la seva manera”,ja què aquesta és la nostra “tara” el què nosaltres em aprés a través del fet cultural és el aportar la informació del matriarcat que és única i inflexible,la certa i veritat absolutes,hem de ser més transigents i deixar-lis l’espai que reclamen sense traves.
doncs jo no crec que les diferències fisiològiques ens hagin de marcar i programar uns rols a cada un dels progenitors, això nomès serveix per autolimitar-se i dificultar la nostra educació i evolució propia i la posterior que donarem als fills,i genera a més uns prejudicis cap a aquells més intel.ligents que no tenen tants tabús ni estan tan reprimits, trencan aquests murs que ens han intentat imposar desde que naixem veurem que aquesta problemàtica es dilueix i desapareix en un no-res……..i viurem més feliços! 🙂