Els homes necessiten ajuda. Ho diu el primer informe sobre paternitat que no fa gaires dies ha publicat l’ONU. Després de 16 informes que analitzen la situació de la maternitat arreu del món, finalment se’n publica un sobre paternitat. L’informe conclou que els homes necessiten que la seva paternitat sigui reconeguda i polítiques que la facin possible. I això és cabdal per al seu desenvolupament com a pares, i més important encara: per al bon desenvolupament dels seus fills. Uns nens i nenes que necessiten atencions, mimos, aliment i seguretat. I aquestes necessitats bàsiques no reclamen d’un patró de gènere per ser satisfetes. Si les dones han arribat a la NASA, els homes poden –i han– d’entrar a la cuina i a la llar d’infants. Avui, encara una gran major part dels homes queden fora de l’educació dels fills, de la seva criança i de la llar, mantenint-se en una estreta visió del que és –o se suposa que ha de ser– la masculinitat. L’emigració, els conflictes bèl·lics, han separat molts pares dels seus fills, però encara més ho han fet els prejudicis i les convencions culturals que encara avui determinen en massa ocasions que l’home s’ocupa del cotxe i la dona de la casa. Els fills i filles necessiten que els estimem, que en tinguem cura, que els posem límits i que els fem costat. En lloc està escrit, ni tan sols en l’ADN, que el fet de tenir un cromosoma repetit et predisposi o t’aparti d’un paper o l’altre. Arreu del món aquests dies hi ha campanyes que volen impulsar el paper dels pares a la llar i amb els fills. Tenen molt a guanyar. Els seus fills i les dones, també.