Les falles són, des de dimarts passat, Patrimoni de la Humanitat. Un reconeixement que arriba gràcies a les sinergies creades per diverses institucions, com el Govern d’Andorra, la CNAU i el comú de la capital, però que no hauria estat mai possible si un grapat de bojos no hagués cregut que tot plegat era possible. Un pensament d’aquells que neix sovint amb un: “i si…, i que des de diferents indrets del Pirineu ha quallat fins fer possible presentar a la Unesco un projecte multinacional pirinenc que recull una part viva de la nostra història i de la nostra tradició. No es pot explicar què és rodar falles. Rodar falles és una sensació única. L’olor del querosè et formigueja a la panxa mentre les primeres flames es fan un lloc entre les reixes que envolten el paper de cel·lulosa. L’escorça de beç va quedar enrere fa temps, però el cercle de foc es perpetua, com les acrobàcies dels fallaires, com la tradició d’un ritual que no podem deixar perdre. Sota la falla només sents el brunzir del foc. Les guspires petarregen contra les parets de pedra de l’Antic carrer Major. La filera avança, vacil·lant, a poc a poc, fins a la plaça Príncep Benlloch, on es comencen a dibuixar cercles de foc sota les notes del mestre Joan Roure. Avui l’emoció ens pertany. A tots els que ens sentim orgullosos de ser fallaires, de ser una baula viva que ens connecta amb el nostre passat i amb el nostre futur. Una emoció compartida que ens ha de permetre seguir treballant per mantenir i fer gran la festa, per traspassar-la als petits i donar-la a conèixer arreu del món.
Avui a Andorra, roda el foc!