Als pares de la llar d’infants d’Encamp ja ens han apujat les tarifes d’aquest curs escolar, prop de 40 euros per rebut.
Els aparcaments només donen treves de mitja hora abans els comptadors no comencin a córrer. Policia i agents de circulació esmolen les eines per mirar de no deixar passar cap infracció sense cobrar.
Mesures d’acord amb els temps que corren, potser fins i tot necessàries, però sens dubte impopulars per a la majoria de la població treballadora d’aquest país que torna de les vacances- qui les ha pogut fer- amb les despeses de la rentrée escolar i un nus d’incertesa a la butxaca.
Deia Einstein que l’energia ni es crea ni es destrueix, que tan sols es transforma i jo tinc la sensació que amb els diners passa una mica el mateix, que ni es creen ni es destrueixen, simplement canvien de mans, i aquestes mans són sempre les mateixes.
L’estiu ens ha deixat altes temperatures, ganes d’un nou curs sense gargots a les llibretes i una mica de llum que ens faci creure que el pitjor ja ha quedat enrere.
Les xifres, però s’entossudeixen a parlar de visitants que escullen altres destins i de persones que marxen a altres indrets en busca d’una vida millor.
Ningú és Perfecte.