“Una feminista és una dona dura, lesbiana, egoista i que es pensa que sempre té la raó. Una feminista lluita contra els homes, vol sotmetre’ls i odia el gènere masculí.” Encara avui escolto massa dones i homes que comparteixen aquesta imatge distorsionada i estereotipada del que se suposa que és ser feminista.
El feminisme és el moviment que té com a finalitat aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona en relació amb l’home. I no ho dic jo, sinó que està per escrit al Gran Diccionari de la llengua catalana. És, segons la definició de la periodista Caitlin Moran, el que “ens assegura de ser legalment iguals que els homes, que si et violen es considerarà un crim, que els teus diners et pertanyen i que mai podràs ser la possessió de ningú”.
Potser falta pedagogia. Potser cal desfer els estereotips d’amazones ressentides que per a alguns encara representa –i ja els està bé–la feminista mostatxuda i disposada a cremar els sostenidors.
No em val el discurs que fora d’Andorra hi ha llocs on la dona sí que s’ho passa malament, estic cansada de sentir dones capaces que encara avui es justifiquen per l’èxit professional disculpant-se i assegurant que no han deixat els fills desatesos, ni el sopar per fer.
Les noies més joves es pensen que això del patriarcat està superat, que estudiaran el que voldran i que faran la vida que triïn, mentre algunes ànimes de càntir es pensen que si el nuviet et vol controlar el Facebook, els amics, o la roba que et poses és que t’estima.
El perill és creure que ja està tot fet quan encara queda molta pedagogia i feina pendent.