“Una feminista és una dona dura, lesbiana, egoista i que es pensa que sempre té la raó. Una feminista lluita contra els homes, vol sotmetre’ls i odia el gènere masculí.” Encara avui escolto massa dones i homes que comparteixen aquesta imatge distorsionada i estereotipada del que se suposa que és ser feminista.
El feminisme és el moviment que té com a finalitat aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona en relació amb l’home. I no ho dic jo, sinó que està per escrit al Gran Diccionari de la llengua catalana. És, segons la definició de la periodista Caitlin Moran, el que “ens assegura de ser legalment iguals que els homes, que si et violen es considerarà un crim, que els teus diners et pertanyen i que mai podràs ser la possessió de ningú”.
Potser falta pedagogia. Potser cal desfer els estereotips d’amazones ressentides que per a alguns encara representa –i ja els està bé–la feminista mostatxuda i disposada a cremar els sostenidors.
No em val el discurs que fora d’Andorra hi ha llocs on la dona sí que s’ho passa malament, estic cansada de sentir dones capaces que encara avui es justifiquen per l’èxit professional disculpant-se i assegurant que no han deixat els fills desatesos, ni el sopar per fer.
Les noies més joves es pensen que això del patriarcat està superat, que estudiaran el que voldran i que faran la vida que triïn, mentre algunes ànimes de càntir es pensen que si el nuviet et vol controlar el Facebook, els amics, o la roba que et poses és que t’estima.
El perill és creure que ja està tot fet quan encara queda molta pedagogia i feina pendent.
Doncs jo tampoc soc feminista però porto uns quants anys en el món laboral i he vist moltes dones, que quan arriben al despatx (dic despatx perque no treballen a l’hosteleria)es passen el dia servint cafès, tallats, caputxinos….. als seus superiors o sigui passen de servir als marits quan són a casa a fer-ho també a l’oficina, després critiquen a la que no ho fa i et titllen de feminista, no sé estaria bé començar a canviar el “xip” mes que res perque així no s’aconsegueix cap igualtat……
El feminisme en la seva branca més dura, té com a objectiu abolir el concepte de la família, com la institució més antiga he important de la nostra civilització.
des dels anys 50 cap aquí, la nova onada de pensament únic, engloba la nova “ideologia de gènere” com una de les formes més efectives per desmembrar i desvertebrar la família.
La idea del feminisme està finançat pels mateixos filantropos que volen reduir la natalitat a nivell mundial, eugenèsia camuflada per paraules boniques com llibertat, drets i modernitat.
El feminisme modern presenta a les dones com a víctimes passives de les circumstàncies, incapaços d’influir en el seu propi destí. Això no només és absurd, sinó que infantilitza dones al negar-los qualsevol responsabilitat del que els passa. A més, s’utilitza el feminisme com una forma de política.Hauríem de plantejar el perquè de les depressions i suïcidis de la dona moderna del segle XXI.
vaya chorrada. Yo no se vd. es feminista, feminazi o hija de la viuda. Masona. Pero si le puedo decir q legalnente, en Andorra, todos somos iguales ante la ley. Y q muchas veces, es la propia mujer la responsable del machismo de sus compañeros. Afortunadamente, cada vez menos.
La mujer sin duda es la “madre de la humanidad”,sólo ella tiene la inmensa capacidad de traer al mundo nuevos seres humanos.Durante milenios,la mujer ha sido infinitamente más importante de lo que nos han contado.
Desgraciadamente,las dos guerras mundiales,entre otras cosas han conseguido que se reescriba la historia,y el que gana la guerra es quién la escribe.
No nos lo han contado todo,de hecho,nos lo han ocultado,pero,lo que sí sabemos es lo que le ha pasado a la sociedad desde que la mujer ha sido redirigida hacia intereses “especiales”.La incorporación de la mujer en el sistema capitalista,en una nueva ideología diseñada específicamente para ella,en el trabajo, en fábricas,o en el ejercito,sin duda ha ayudado a la deshumanización de la sociedad.
Cuando la familia se fracciona,la sociedad cae al vacío.
En un estudi fet recentment per algunes institucions europees es demostra i reflecteix que mes d’un 80% de dones de diferents països europeus han patit, pateixen o patiran al llarg de la seva vida el maltractament psicològic i que aquest assetjament els ve donat per les persones del seu entorn familiar, per tan m’agradaria que aquests que parlen de tantes conspiranoies de les altes elits per acabar amb la institució de la familia, que m’expliquin quin concepte tenen del que és una familia donat que si prenem en compte aquestes dades podria ser que el concepte “familia” encara no estigui prou ben entès en aquesta societat i d’aqui podria esdevenir també la nostra pròpia desgràcia.
Ja es veu que el camí per recórrer encara es llaaaarg. Es que, voleu tot: Treballar i, a més, que us paguin pel vostre treball; i que no us peguin i etc…
Nena…ets feminista, Odies els homes i que et portin la contrària. Deixes clar el que subliminalment, no volies dir.
La dona va ser arrencada de la llar, per ser explotada (igual que els homes) pel sistema de producció capitalista.
Mai, i dic mai, s’ha buscat l’emancipació de la dona, ni els seus drets ni llibertats, sinó el control, l’explotació i l’opressió mental.
El feminisme és un corrent que no neix del sentiment de la dona, més aviat és una ideologia social i política finançada pel mateix sistema capitalista.
Crec que seria bo que comencéssim a pensar per nosaltres mateixos en lloc de deixar-nos portar per estadístiques he enginyeria social.
Seria bo que miréssim al nostre voltant i valoréssim com està la dona, l’home, els nens, la família i la societat i tornar al principi i començar de zero.
“Vivim una època en què no només el patriarcat, sinó l’heterosexualitat, estan en vies de desaparició, almenys com els hem conegut fins ara, que són veritables monstruositats
“-Kate Millet- Feminista.
“El feminisme és el moviment que té com a finalitat aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona en relació amb l’home”.
En què quedem?
Per cert, no em fio gens, gens, del Gran Diccionari de la llengua catalana.
Bon dia, i primer de tot gràcies pels vostres comentaris.
La igualtat de gènere continua sent una qüestió que preocupa i inquieta, pel que he vist en alguns dels vostres comentaris, sigui perquè a algunes ens afecta directament, sigui per la por a desestabilitzar l’ordre establert.
En primer lloc m’agradaria deixar clar que SÍ que sóc feminista. Convençda, sense manies i amb les idees força clares- en general-.
El títol era una ironia adreçada a totes aquelles persones que volen la igualtat d’oportunitats però que defugen la paraula per por, prejudicis o per qualsevol altra raó. D’aquí la intenció de la columna, treure la pols a un concepte que s’ha volgut deliberadament pejoritzar i posar una mica de llum sobre una realitat que ens demana un compromís més obert amb la justícia.
Només alguns comentaris en referència a algunes de les coses que heu dit.
Incorporació: molt d’acord amb tu, amb un matís. Ser feminista no és res dolent, de debó. és simplement defensar la igualtat d’oportunitats. I això no vol dir que no siguis femenina. quina tonteria! No sóm iguals, aquí està la gràcia. Tots som únics, però és de justícia que tots tinguem el mateix accés ( per llei i de facto) a tots els drets. I això inclou, homes, dones, nens, discapatitats, minories ètniques… no parlem d’smes, parlem de justícia, i parlo de justícia d’anada i de tornada.
I això inclou el suport a la custòdia compartida, com apuntava un altre comentari. amb un però: sempre i quan això sigui el millor pel nen. prou putada li fem separant-nos ( encara que al final sigui el millor per a tothom) com per a sobre mirar de utilitzar-los en un o altre bàndol o pagar més o menys diners. Casos de tota mena i de tots els colors. però reconec que aquí hi ha una tasca pendent a fer.
el silenci, sara, involució, joc de paraules…Només un parell de reflexions: La vostra reflexió té el mateix calat que asseverar que amb l’eradicació de l’esclavatge es va condicionar l’economia del cotó dels estats del Sud. La culpa del desmembrament de la família i de l’epidèmia gai no és “culpa” ni del feminisme, ni de l’entrada de la dona en el mercat laboral. Els sistemes canvien, i de la mateixa manera que la dona ha ssumit la part que li pertocava per justícia del sistema, l’home no ha agafat la seva en la justa mesura. El sistema patricarcal ha perjudicat durant segles homes i dones, i molts nens i nenes, que han viscut separats d’un pare que havia de ser proveidor per grat o per força i d’una dona que havia de veure sotmesa i estacada, tan si volia com si no. El tema gai, no és més que un cúmul de prejudicis. sento discrepar. L’homosexualitat no és ni una elecció, ni una malaltia, ni un vici, ni una perversió. La dona no és un contenidor de fills, i les famílies no són immutables. si volem una societat més justa l’hem de fer entre tots i no sotmetent per força al 50% de la població per mantenir una estructura que ja no s’aguanta.
Berta, tens raó: sóc feminista. No m’agraden que em portin la contrària i estimo els homes. Veig que no he sabut transmetre el que et volia dir amb l’article, em sap greu.
Kate Millet era feminista activa als anys 60 als estats units. que fos bisexual té tanta incidència en la resta de moviment feminista com que fos o no vegetariana. Quines ganes de voler confondre la gent.
No tindrem un món just ni feliç, si no ho és per a tots i per a totes. intentar conservar un sistema de valors basat en la renúncia i la sumissió l’únic que em demostra és que potser no és tan bon sistema com ens volen fer creure.
El teu article em va semblar groller, però el teu comentari final és el punt final al teu ego.
Només perquè no estem d’acord? esperava algun argument més sòlid que l’insult, la veritat.