Recordo el primer informe que va fer públic l’entitat ara fa uns anys i que ens començava a alertar que a Andorra hi havia bosses de pobresa. Entre l’astorament de qui no vol veure res més enllà del seu nas, i el descrèdit d’un sector de la classe política d’aquell moment que no volia – que no podia- entendre que aquelles xifres que parlaven de pobresa es referien al mateix país per on ells passejaven en cotxe oficial i on assistien a inauguracions i reunions d’alt nivell.
A partir d’aquell moment – i cada cop amb més insistència- hem començat a sentir a parlar de les dues Andorres. Dues maneres de viure al país que sembla – que com l’oli i l’aigua- no hagin de barrejar-se mai.
Perquè no tenen res en comú, malgrat conviure sota un mateix cel.
Perquè no té res a veure una dona de mitjana edat amb una feina en el comerç o l’hostaleria, que treballa vuit, però també deu hores diàries, amb fills o altres familiars al seu càrrec i un sou de mileurista, que un jove de bona família embrancat al sistema i sense contacte amb la realitat del dia a dia.
No m’estranya que parlant amb alguns polítics del país- dels anomenats cadells del partit- t’expliquin una Andorra que existeix, però que no deixa de ser parcial i distorsionada.
Són els que creuen que només amb una mica de sort i esforç Andorra permet viure amb dignitat, que qui necessita ajuda és perquè és un gandul o es vol aprofitar del sistema. La mateixa gent que renega dels treballadors forans de baixa qualificació professional, i que no coneixen ningú que tingui un cognom més exòtic que el meu.
Cadells que s’han empassat les mentides més neocon. Joves que aspiren a regular el país a cops de decret per a que tot continuï igual, perquè per alguns, tot va bé.
Em desespera que no es creguin les dades que parlen de persones amb problemes. Perquè el sistema funciona, però funciona només quan les coses van bé. Em dol, quan dubten de la dificultat real de moltes famílies monoparentals que amb prou feines paguen el lloguer quan les pensions no arriben a temps, i els sous no s’estiren més. M’ofèn quan es pensen que els avis no surten de casa perquè ja els està bé, i no perquè moltes vegades la vergonya, les dificultats de molta gent gran es prefereixen mantenir amagades sota una trista flassada de dignitat.
I torno a llegir les dades de Càritas, que ens diuen que aquests darrers mesos han tingut menys casos, però casos més complexos i em revolta escoltar converses d’ingenus que encara ens volen fer creure que aquest és un indicador que la cosa millora.
Perquè la gent que marxa del país perquè aquí ja no pot viure, ha deixat de sumar en el còmput dels números vermells.
El que està sota la catifa, ja no és un problema
El que cau per la finestra, tampoc.
I demà quedem tots plegats i anem a fer uns forats a Aravell, que ara sembla que ja no plou.
I és que ja se sap, ningú és perfecte.
Welcome back!Tot un plaer tornar-te a llegir… Moltes gràcies per haver-t’hi tornat a posar. Com gairebé sempre, posant el dit a la plaga (que deia la meva iaia).La cosa a Andorra és ben bé com tu la planteges. Dues grans meitats tipològiques de la societat, una de les quals no acaba de veure els problemes de l’altra. I el pitjor és que la franja pobre s’empobreix cada cop més. La pobres aes radicalitza.I això va en paral·lel a un altre procés: la classe mitjana baixa (gent amb estudis universitaris i feines mal pagades si considerem la seva formació) té cada cop més problemes per arribar al dia 15 sense números vermells… Si és que hi arriba.D.
Absolutament d’acord amb tu.gràcies per fer-me de Pepito Grillo🙂
Jo sóc una de les persones de la classe mitjana baixa. Els meus pares són treballadors i tot així els costa arribar a final de mes.Jo tinc vint anys i no em puc independitzar perquè els lloguers del país estàn pels núvols. No m’han donat la beca universitària perquè no tinc un cognom conegut al país. Només cal veure la llista al BOPA de tots els joves que han rebut la beca. I si us fixeu trobeu cognoms de fills de polítics i de gent de “l’altra” Andorra. M’avergonyeixo de ser andorrana amb tota la corrupció que es respira a cada cantonada del país.Al menys tú, Noemí expresses amb aquest post perfectamente el que sento.
A Andorra hi ha massa coses que no volem mirar per no veure, i sobretot per no avergonyir-nos.
Noemí,– Ja que ets periodista, potser podries fer un reportatge sobre les allaus de “gent que marxa del país perquè aquí ja no pot viure”, amb noms i cognoms.– Parlant de tirar problemes sota catifes, tu també fas servir la catifeta: què em dius de tota la gent que treballa a Andorra i viu a l’Alt Urgell? Aquesta gent no figura en la teva anàlisi, eh que no?– A veure si pots publicar estadístiques sobre el número de treballadors del govern que es passegen “en cotxe oficial”, com dius, contant els diplomàtics andorrans a l’estranger, i contant el cap de govern. A veure si en pots nombrar a un.– Pots donar un exemple d’una “mentida neocon” que els “cadells del partit” divulguen?– Pots definir el terme “neocon” i explicar com encaixa en el teu escrit?Ja que ets periodista, segur que podras contestar còmodament a aquestes preguntes, que li sorgirien a qualsevol que llegís el teu post.
Bon article?. Apa, (ella) la propietària del bloc,no en té ni punyetera idea de política ni experiéncia per fer-ne un anàlisis!.Com podeu llegir i creure lo que REDACTA al bloc?Primer una empresa “estrangera”, segon un prestanom i tercer una autoanomenada periodista que ja ha fregat la comella per abusar del office i parlar massa.Vergonya per la nostra professió.Presentat al Nòbel o a Eurovisió!.El títol del teu blog ja ho diu “ningu és perfecte”.Però hi gent millor.Un encampadà emprenyat…
Noemi, el món està ple de rancis, i com que els hi has posat el dit a la llaga ara els cou.
hugo, on son els rancis?.No son certs periodistes que es creum reis/reines del mon?.Lo primer que s´ensenya a les facultats(i semble que no ho aprenen) és ètica i contrastar abans de DIFONDRE ” n´importe quoi et n´importe comment”.Allez, bon vent,LE ZORRO
Ostres truthdetector ets d’Andorra?. I jo que em pensava que escrivies el teu blog des d’Oklahoma. Clar que criticar TV3 des d’allà deu ser complicat.Us cou, eh, l’escrit de la Noemí?. Ja se sap que qui diu les veritats perd les amistats.Ah, i deixa correr això de neocon que ja esteu passats de moda.
Anònim, gràcies per no aportar res a la discusió i demostrar la manca de substància que teniu els sociates. Aprecio el teu interès, però no sóc d’Andorra, i sí que visc a Oklahoma. Però, com la majoria de catalans, també conec el país dels pirineus.Per cert, la Noemí encara no ha dit ni piu. Deu estar encara fent la seva super-recerca d’investigació per contestar les meves [lògiques] preguntes.
Exacte Truthdetector. Això i treballar.🙂Et responc tant aviat com tingui una estona. Perdona el retard.
Doncs he tornat a llegir aquest article de la Noemi i el trobo molt encertat i, ben escrit.Estic d’acord amb aquells que diuen que alguns periodistes es creuen els reis del món,sobretot a Andorra. És veritat, alguns es creuen els reis del món i altres fan pena (Llahí , Rossell,etc).Le Zorro, allo que diu la Noemi sobre l’informe Càriats és públic i per tant no cal contrastar-lo.Els rancis són aquells que no accepten certes veritats que fan mal als qui governen. No hi ha pobresa a Andorra? Tothom viu bé?Els nostres governants s’han preocupat del poble o d’ells mateixos? demanem-nos quina és la professió del nostre cap ed govern.Per l’altre “anònim”, si la Noemi va fregar La Comella com dius, creus que el demandant va sortir guanyador d’aquest procés? En nom de què i de qui és escollit director general de RTVSA, amb un sou astronòmic. Disposa de titulacions que acreditin aquesta plaça, aquest sou?Que la Noemi sigui “propietaria” d’un blog, no fa més que subratllar el seu desig de compartir opinions, entre les quals figura la vostra.Que hi ha empleats de govern que utilitzen el cotxe oficial per us privat? Doncs si. Que no podem donar noms? Doncs, tu o vosaltres sou els primers a amagar la vostra pròpia indentitat, malgrat autonomenar-vos ” truthdetector” tot un programa! …i perquè amaguem els noms? Pequè la llibertat d’opinió encara no existeix a Andorra.Bé, ja direu la vostra.
He oblidat de deixar el meu nom en l’article anterior, soc l’Hugo, així anem seguin el rastre dels uns i altres altrament seriem tots “anònims”
Truthdetector alguna cosa he aportat a la discusió, com a mínim he provocat la teva brillant resposta. I de sociata no en tinc res de res, és clar que això us deu ser difícil d’entendre als que teniu una mentalitat maniquea, tot blanc o tot negre, si no estàs amb mi ets un sociata, o un fatxa, o el que sigui.No sé si com diu l’Hugo la llibertat d’expressió no existeix a Andorra, però el que sé és que l’única manera de mantenir-la és utilitzant-la, si nosaltres mateixos ens censurem mai no arribarem enlloc, és hora de perdre la por i dir les coses clares, com fa la Noemí.
Noemí, cap pressa. Pren-te el temps que faci falta.Salvador, la Noemí no ha “dit les coses clares”, en absolut. És per això que li he fet un questionari. Fer preguntes… quina terrible censura, eh?
Llegeixo en el bloc d’un dels blocaires del Pirineu, en Davidms, una noticia que jo si fos periodista si més no, hi estaria interessat, però es clar com be dius hi ha coses que millor no veure-les.
doncs serà qüestió de fer-li una ullada…
Ei!!!! que tal com va tot, gràcies pel comentari, si que fa dies que no ens diem res, molt malament…Deu n’hi do quina història, a veure si fem un café un dia.Cuidi’s molt, avui penquem tots dos eh!