La iniciativa Projecte Censurat treu a la llum, des de fa més de 30 anys, informacions que no troben lloc als mitjans de comunicació de massa i que són censurades per ser compromeses.
La mort de més de 1,2 milions de civils a l’Irac en cinc anys a causa de l’acció de les tropes nord-americanes ha estat una de les informacions més ocultades, segons Projecte Censurat.
Tampoc s’ha parlat dels efectes negatius de l’acord comercial NAFTA entre Canadà, EUA i Mèxic, ni de l’elevada xifra d’assassinats de sindicalistes a Colòmbia.
Altres temes que van veure la censura són l’impacte de l’ocupació a l’Afganistan per a la població local, la realitat de milions de persones que viuen en situació d’esclavitud, l’estat de les presons juvenils als Estats Units i les pressions per part del Govern nord-americà als ciutadans i moviments contestataris.
Vivim en un món on sembla que la informació circula lliurement, però on aquesta visió no deixa de ser un parany. L’excés de dades ens fa creure que tenim tot el que cal saber a l’abast, quan el cert, és que només ens diuen el que alguns creuen que ens convé saber, i justet.
Dins i fora del país. En això no som tampoc una excepció.
Qui diu què i amb quina intenció. No podem evitar ser bombardejats cada dia amb milers d’articles, informacions, anuncis i columnes d’opinió, amb les que podem discrepar o no, això no és important.
El que compta és que tornem a ser capaços de fer-nos preguntes i de buscar respostes, encara que sigui més fàcil continuar immersos en aquest laissez faire, laissez passer que tant bé els ha anat a uns quants fins ara.