Les dades del nombre de maltractadors facilitades ahir a Sindicatura gràcies a la col·laboració de la fiscalia general revelen que en el primer semestre del 2007 van ser inculpades per delictes de violència domèstica 110 persones, xifra que supera en només un semestre tot l’any judicial 2005-2006.

Un dels objectius que promou el Consell d’Europa en aquests moments és tractar de conscienciar la població perquè es rebutgi la violència domèstica i es denunciïn les agressions.

El Consell General s’ha fet ressò d’aquesta campanya a escala europea, i una comissió encapçalada per la socialdemòcrata Rosa Ferrer està treballant des de l’abril passat per donar a conèixer a la població la situació de violència domèstica al país i informar sobre quines accions poden dur a terme les víctimes.

El 19 d’abril passat, el Consell General va aglutinar en una taula de reflexió representants dels partits polítics, dels comuns i de les principals associacions de dones, com són ADMA, ADA i Dones per a la Reflexió i l’Acció. A la reunió es va constatar la necessitat d’una llei específica contra la violència domèstica, així com la reforma de l’actual codi penal o la incorporació de la figura del batlle de família.

Una de les constatacions que jo vaig fer d’aquella reunió a nivell personal, és que el primer pas imprescindible si volem eradicar la violència és començar a canviar mentalitats: i és que encara hi ha qui associa violència de gènere exclusivament a marginació econòmica. I això passa a escala política, per tant es fa molt difícil definir objectius si no tothom té clar quin és el problema a tractar.

De la mateixa manera que crec que és molt agosarat exigir a les víctimes que denunciïn quan no se’ls dóna una sortida real a la violència.

La violència domèstica no és cosa de dones, ens afecta a tots.

I l’educació i la informació són el primer pas per eradicar el que sens dubte és , encara avui, una de les pitjors xacres socials.

Des de les diferents associacions de dones del país es treballa des de fa temps per tal que les lleis vagin adaptant-se a una realitat que no ens agrada però que existeix.

El Grup de Dones per la Reflexió i l´Acció, l’Associació de Dones Migrants i d´Andorra, L´Institut de Drets Humans i l´Associació de Dones d´Andorra ja van valorar molt positivament el desembre passat la posada en funcionament, per part del Ministeri de Salut, Benestar, Família i Habitatge de l’Equip Integral d’Atenció a la violència de gènere, així com el servei d’atenció telefònica durant 24 hores al dia per atendre a les persones afectades, malgrat no ser un número de tres xifres.

De fet, aquestes entitats han estat fent un seguiment d’aquest equip de treball.

Les informacions rebudes de víctimes, membres de les associacions directament implicades en l’atenció i diferents professionals continuen constatant, però, dèficits i inadequació d’alguns serveis, prestacions i ajudes en general que des d’aquest programa s’ofereixen a les dones i els fills que pateixen, han patit o intenten superar, aquest terrible problemàtica.

Calen més mitjans, més coordinació i més suport institucional, però sobretot cal un canvi mental sense el qual només fem pedaços.

Us imagineu si cada any es constatessin agressions contra els botiguers de l’Avinguda Meritxell? O que s’assassinessin sistemàticament als taxistes?

Si aquests dos exemples ens semblen surrealistes, perquè continuem permetent que la violència de gènere es consideri com un afer inscrit en l’àmbit privat?

Quan ens adonarem tots plegats que cada cop que permetem, tolerem o deixem passar la violència estem anant en contra dels drets humans més elementals?

El primer pas, doncs, més enllà de les mesures urgents de protecció és, sens dubte l’educació i la informació.

De moment es pot visitar la campanya itinerant “No et passis, ni en passis”.

Un panell informatiu, que inclou dades sobre la violència domèstica al Principat i als països de l’entorn, i que recorrerà els set comuns i altres edificis públics i privats per donar a conèixer aquesta problemàtica a la societat i informar les víctimes sobre les accions per dur a terme.

Una bona iniciativa, sens dubte. Tot i que espero que els diners d’aquesta campanya no es destinin únicament a oferir conferències i pagar berenars per a dones conscienciades amb el problema, i per una vegada es vagi de cara a buscar solucions. De veritat.