Més de dos mil andorrans amb dret de vot hem demanat al Consell General que es respecti el dret de la salut de tots amb l’entrada a Sindicatura d’una llei que ha de regular el consum de tabac en els espais públics tancats. Avui, ni tan sols els estudis pagats per les grans tabaqueres poden esquivar la certesa que el tabac mata: a qui en consumeix i a qui està prop de qui en consumeix. El fumador té tot el dret del món de fumar, si vol. Els altres tenim tot el dret del món de viure sense fum. I no es tracta –que ningú s’enganyi– de drets contraposats. No és el dret d’un contra el dret de l’altre. Aquí ha de prevaler la salut de tots i la salvaguarda dels menors i d’aquells que no poden decidir si volen estar o no en un espai amb fum. Tan fàcil com seria simplement posar-hi una data –propera– i un cartell a la porta de tots els establiments que indiquin la prohibició de consumir tabac allà on treballen diverses persones. Ni despeses afegides, ni falsos debats. Fora d’Andorra s’ha fet i no ha passat res. Ni han tancat restaurants, ni ha caigut el cel sobre els seus caps. No hauria de ser difícil. Però sembla que costa.
Després d’acceptar la proposició de llei a tràmit, sembla que les declaracions d’uns i d’altres defensen les pors de determinats sectors –pors que s’han demostrat falses– i els interessos econòmics d’uns altres. Interessos lícits a nivell privat –sens dubte– però que no haurien d’interferir amb l’obligació estatal de protegir la ciutadania –per no parlar del cost sanitari–. Comença a ser hora de deixar de tenir por i fer les coses com cal.