La setmana passada els cims de les muntanyes ja van començar a amagar les fulles de la tardor per emblanquinar-les de neu.

Fins i tot al centre, es van deixar veure sobre els cotxes algunes volves, i és que la neu, encara que poc puntual a la cita, comença a omplir ja les converses i els cels del país.

I com tot, la neu arriba amb diverses lectures.

La del que es frega les mans pensant que aquesta serà una bona temporada per l’esquí i el comerç, i que ja era hora que arribés, a veure si així s’arreglen uns números que no són tan rodons com anys anteriors.

La del que mira el cel de reüll i s’arrapa a l’abric mirant que el fred no s’escoli, i és que aquest hivern ja porta dos refredats a sobre i no guanyem per aspirines.

O la d’aquell a qui la neu li fa encendre una llumeta als ulls, només de pensar que així obriran d’una vegada les pistes i podrà tornar a la neu.

Sens dubte, la mirada de la il.lusió, la de deixar perdre la mirada entre les volves i deixar-se portar pel silenci del blanc.

Alguns, però, quan neva comencen a córrer.

Aquesta setmana les estacions d’esquí del país esperen obrir les portes del tot, i en les darreres hores, alguna afortunada ha començat a rebre els primers visitants de la temporada.

La neu torna a ser aquí, esperada i desitjada per a molts, i rebuda amb recels per uns altres, que ja es veuen a venir, les cues, les cadenes, el tancament del port, o el gel de les voreres.

Blanca i tendra quan arriba, i pasteta grisa i gelada després d’unes hores pels carrers.

Un fet esperat, i ben rebut, però que no constitueix cap sorpresa per ningú. Com el Nadal o el cap de setmana, tothom l’espera, però no sorprèn quan arriba.

Més o menys cada any gela, i cada any neva…ara, jo em demano, ens haurem oblidat aquest any de posar la sal a la llista de la compra?

I és que a vegades sembla mentida, que sent, com som, un país de neu, molt sovint la neu ens agafi de sorpresa i ens deixi amb un pam de neu als carrers i un munt de renecs a cada relliscada.

Ànims, que malgrat el que alguns ens vulguin fer creure, ningú és perfecte.