Cinc milions d’euros, 50 persones que hi treballen i la previsió –imprescindible– de més de 2.000 visites diàries en temporada alta perquè el projecte pugui recuperar la inversió a mitjà termini. El parc d’animals de Naturlandia ja ha obert les seves portes, gairebé coincidint amb el Dia internacional del medi ambient. Un espai que malgrat les crítiques i els entrebancs ha tirat endavant a través de diversos consistoris que mai no s’han amagat del projecte que duien entre cella i cella. Unes majories comunals que han estat escollides amb prou marge a Sant Julià per tenir la consciència ben tranquil·la, en tant que no han enganyat a ningú del que projectaven fer a la Rabassa. Ells volien convertir la Rabassa en un parc d’atraccions i ho estan fent. Amb més o menys justificacions pels animals que hi viuen presoners, amb més o menys dubtes per reintroduir com a autòctones espècies que els nostres padrins es van encarregar d’exterminar de les muntanyes andorranes. Amb més o menys inconvenients, com la manca d’aigua, els problemes de seguretat del Tobotronc, com la llunyania del poble, com unes projeccions de beneficis difícils de creure. Avui, quan el món es replanteja la utilitat i el sentit dels zoos –quan no parlem d’espècies amenaçades–, de la conveniència de tancar animals fora del seu hàbitat per a gaudi de turistes badocs i nens encuriosits, avui Andorra ha fet un pas endavant per perpetuar un projecte que espero que com a mínim sigui rendible i que realment compleixi la promesa de crear llocs de treball. Perquè als meus ulls no és ètic, ni sostenible.
Naturlandia
10 juny 2013 | Uncategorized @ca | 16 comentaris
16 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Aprofitant la gratuïtat del diumenge, si m’haig de quedar amb una impressió de la visita a Naturlàndia, seria la voluntat persistent dels llops per trobar un forat al tancat i fugir, i donar sortida al seu instint de grans viatgers. Perfectament inútil temptativa, repetida cents de vegades tots els dies de la seva vida.
Molt trista les imatges del ossos donant voltes a una bassa molt “cutre” i envoltada per un mur…
Una presó de cinc milions d’euros !!!
És increïble que al S. XXI encara es facin aquestes “animalades”
Felicitats als caps pensats i als que s’han embutxacat un bon pessic.
Els nostres padrins han exterminat animals? Deu meu, quin escrit.
Josep, et recomanaria mirar la fotografia de la pàgina 58 del llibre: “Valentí Claverol, la mirada fràgil. Andorra 1930-1970” editat pel Govern d’Andorra el 2007. També pots consultar la fotografia i text de la pàgina 103 del llibre: “L’Andorra dels anys 30 i 40. La visió de Valentí Claverol Cirici” editat el 2005.
OK, ho mirare perque ho tinc a casa, pero es la paraula “Exterminar” que em molesta. Ho trobo una mica exagerat.
exterminar
[1696; del ll. exterminare, íd.]
v tr 1 Destruir fins a l’últim; extirpar. Exterminar les mosques amb un insecticida. Els indis foren exterminats pels europeus.
Per les persones que vivien en aquestes muntanyes fa uns anys enrere, els llops i l’óssa no eren una atracció turística. Eren un perill. Per a ells, però sobretot per als seus ramats. I els van anar exterminant. Fins que no en va quedar cap. Li pots posar una paraula més amable, però la qüestió és que no en van deixar cap de viu. per pura supervivència, per por, en defensa pròpia. No seré jo qui els jutgi.
Diumenge vaig esser-hi, i aquelles pobres besties, una i altre vegada resseguint els límits de la seva espaiosa gàvia, buscant per on escapar. Sols el reclam dels aliments feien que s’acostessin al públic. Tot hem semblà molt trist i poc ètic.
Per l’altre banda, erem molts els visitants que acudirem al reclam de l’oportunitat de veure una animals que si no son en aquestes circumstàncies no les podriem coneixer mai. Espero que serveixi per estimar-los més i respectar la natura en el seu estat natural.
Hi ha models de centres de natura molt interessants (exemple: Les Planes de Son, al Pallars Sobirà; centres d’ocells de l’RSPB a la Gran Bretanya). Són models que busquen fer docència sobre el medi amb excursions, explicacions i tallers de natura, amb un centre que té com a prioritat tenir el mínim impacte sobre l’ecosistema, començant per la pròpia arquitectura de l’edifici.
El problema és que el que és sostenible ecològicament, difícilment és rendible econòmicament, almenys de forma directa. Tot i que l’altra discussió hauria de ser com valorem altres formes de benefici, no només l’econòmic.
I a Naturlàndia l’objectiu principal és el rendiment econòmic.
Gràcies Noemí…!!! en referencia a “l’ exterminació”.. poc importa el significat…!!quan visites la galeria dels llops… tot esta fent referència a un tema “la mort del llop”…hi han fotos, edicions medievals, elements materials i trampes de caçar llops, indrets per caçar-los i matar-los i al final surts a la galeria i veus (si tens sort) al llop…asustat, mirant com escapar (ús no ètic del diners) i al seu voltant un tancat tipus camps de concentració nazis..!!!! Ahhhh i al costat aixó si, les mascotes amb cartró pluma…per acabar de veure al llop com un cómic..!!!! i Marc Pascual el comentari l’ objectiu principal “econòmic” ben definit..!!!
Espero que els pares i mestres, si finalment porten els infants a Naturlàndia, reflexionin davant dels infants/amb els infants dintre de la línia de la Noemí, l’Isidre, bona part de la reflexió del Joan, el Marc Pascual, el petit inuit i l’ús no ètic.
“Els nens podran visitar el parc d’animals i conèixer com viuen.” Aquesta frase textual és del cònsol menor lauredià, Sr, Torrentallé, al programa d’entrevistes del Sr. Àlex Lliteras. Molts hauríem dit: “Els nens podran visitar el parc d’animals i conèixer com malviuen.” No descobreixo res si dic que el parc d’animals de Naturlàndia tindrà un sentit si els pares i professors dels nens i adolescents, informant als escolars i fills sobre les necessitats instintives, la psicologia animal, els gestos repetitius indicadors de l’ansietat en les bèsties, les dificultats o impossibilitat de reproducció en captivitat…, desmunten la filosofia del tancat d’animals. Sort al treballadors del parc!
La Sra. Gil que, com a ministra va deixar per a la història la frase que els aturats més aviat aspiren a ser uns assistits, aviat haurà d’acceptar que el seu parc serà un assistit permanent pels fons comunals i ,amb molta sort, aquesta assistència serà complementada significativament amb fons estatals: qüestió d’evitar una fallida i un posterior rescat vergonyós de la parròquia. Quines voltes dóna la vida, senyors!
Naturlàndia fa fàstic!
Bon comentari…. totalment encertat.
El mes fotut de tot serà quan algun d’aquests animalons s’ escapi del centre; allà acabara la seva vida ja que sera perseguit i abatut. Recordo un altre il-luminat d’ aquest païs a qui s’ el hi va ocorrer ficar Daines a Pal. A tota aquesta colla s’ haurien de tancar en un parc i la gent podria veure com son de rucs. A banda d’ aixó ja s’ han procurat el personal necessari per cuidar el centre. Tots els enxufadets qué a més no en tènen ni punyetera idea.Feines a mida en temps de crisi. Finalment Andorra serà un parc d’ atraccions per badocs. Turisme low cost.
Gràcies a tots per comentar 🙂