Cinc milions d’euros, 50 persones que hi treballen i la previsió –imprescindible– de més de 2.000 visites diàries en temporada alta perquè el projecte pugui recuperar la inversió a mitjà termini. El parc d’animals de Naturlandia ja ha obert les seves portes, gairebé coincidint amb el Dia internacional del medi ambient. Un espai que malgrat les crítiques i els entrebancs ha tirat endavant a través de diversos consistoris que mai no s’han amagat del projecte que duien entre cella i cella. Unes majories comunals que han estat escollides amb prou marge a Sant Julià per tenir la consciència ben tranquil·la, en tant que no han enganyat a ningú del que projectaven fer a la Rabassa. Ells volien convertir la Rabassa en un parc d’atraccions i ho estan fent. Amb més o menys justificacions pels animals que hi viuen presoners, amb més o menys dubtes per reintroduir com a autòctones espècies que els nostres padrins es van encarregar d’exterminar de les muntanyes andorranes. Amb més o menys inconvenients, com la manca d’aigua, els problemes de seguretat del Tobotronc, com la llu­nyania del poble, com unes projeccions de beneficis difícils de creure. Avui, quan el món es replanteja la utilitat i el sentit dels zoos –quan no parlem d’espècies amenaçades–, de la conveniència de tancar animals fora del seu hàbitat per a gaudi de turistes badocs i nens encuriosits, avui Andorra ha fet un pas endavant per perpetuar un projecte que espero que com a mínim sigui rendible i que realment compleixi la promesa de crear llocs de treball. Perquè als meus ulls no és ètic, ni sostenible.