Quan algú et trepitja, el més normal és que et rebel·lis i miris que aquesta situació no es torni a produir. Sobretot quan no ha estat una trepitjada accidental. A través de la història de la humanitat, hem anat trampejant aquesta màxima de la supervivència amb diferents estratègies més o menys encertades. Des de solucions bíbliques com la llei del Talió, fins a parar l’altra galta a la recerca de la resistència pacífica –o com fer perdre els nervis a l’oponent–. Tot han estat fórmules per garantir el respecte dels nostres drets i la defensa del nostre interès. Fins aquí res a dir. Com a societat hem establert els límits que no es poden sobrepassar i hem pactat els càstigs que s’han d’imposar per cada delicte, ofensa i greuge. En general la cosa funciona. Deixant de banda la saturació de la justícia i algunes incongruències del sistema no sempre fàcils de pair. Fa de més mal gestionar el dia a dia. En com respondre en la justa mesura a un atac més o menys intencionat contra nosaltres o els nostres ideals. Com fer-nos respectar sense perdre el respecte a l’altre, com marcar els límits sense pixar fora del test, com respondre als arguments amb raons, i no amb estirabots de cigaló de sobretaula massa llarga. Això els passa darrerament a l’USdA. Tenen tots els motius per queixar-se, tots els arguments a la mà i la raó dels justos. Però els perden les formes. Les ironies matusseres i passejar l’estampa de la Verge no són la millor manera de trobar misericòrdia. I menys d’un govern a qui el sindicalisme li importa gairebé tan poc com (sembla) als mateixos afiliats.
Misericòrdia
14 maig 2012 | Uncategorized @ca | 1 comment
1 Comment
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.
Acabo de llegir el post. Totalment d’acord. I que després de 4 dies no hagis rebut cap comentari em preocupa encara més. Francament, em preocupa que ningú a Andorra es preocupi d’un tema tan important com aquest, més encara en la situació que ens trobem actualment. Citant una de les campanyes de Turisme que actualment estan en marxa, crec que en relació amb aquest tema “Alguna cosa NO es mou a Andorra”