La tradició recollida per Iosef Karo en el Shulján Aruj ens diu que les pedres que deixen els jueus sobre les tombes són un senyal de respecte als difunts.
Que posi doncs la primera pedra qui senti el cor petit cada cop que veu infants amortallats en llençols ensagonats i ditats de sutge.

Que posi la primera pedra qui cregui que és possible deixar d’ensopegar-hi sempre, qui cregui que cap genocidi justifica la llei del talió, qui no pugui deixar de sentir el degoteig de sang com una fuetada a la consciència.

Que posi la primera pedra aquell que es revolti en constatar com el nostre govern es fa el cec, el sord i el mut davant les Nacions Unides. Som petits i neutrals, no sabia que això també volia dir còmplices i covards per omissió d’auxili.

Que posi la primera pedra qui cregui que el Tribunal de la Haia i les grans potències han de ser més justos que pràctics i posar fi- si en són encara capaços- d’una injústícia històrica que ells van permetre- i que només ha causat dolor.

Que posi la primera pedra qui no vegi la kúfia com un complement de moda, qui cregui que un governant no pot ser tant cínic de condemnar un atac amb les armes que el seu país ha venut, que una treva no pot ser mai plantejada des d’una estratègia política, qui cregui que les pèrdues col·laterals no es poden compensar amb beneficis electorals.

Que posi la primera pedra qui pensi que ser un màrtir no hauria de ser una opció, que l’esperança no arribarà mai en un convoi d’ajuda humanitària.Que posi la primera pedra qui cregui que a més d’honorar els morts, caldria començar a mirar de respectar els vius.