Començo el dia amb la lectura de Gurtelades i Milletassos. Amb històries d’exdiputats, d’exconsellers i d’empresaris que un dia van confondre el que estava bé amb el que els convenia.

Sembla, que han deixat enrere la impunitat. Si més no la de l’anonimat. Detencions sonades de figures importants en l’àmbit polític que van saber superar la diferència ideològica per servir a una causa major i més cohesionadora com és el diner, i encara més, el diner aliè.

Engegar el ventilador, en diuen. Tothom en pot sortir esquitxat. I amb aquesta velada amenaça els vestits fets a mida es fan grans sobre les espatlles encongides de qui no té la consciència massa neta.

Però malgrat veiem com entren capcots i ben vestits en les dependències de la justícia, difícilment tornarem a veure un Mario Conde complint condemna.

Hores d’ara, el cas Gurtel sembla que està donant maldecaps, però no autèntics problemes a la gent del PP.

L’artífex del Milletasso continua dinant on sempre, sense canviar la jaqueta, amb posat de pobre home, com si la imatge d’un estafador de casa bona pogués fer-nos enrere en la pretensió de trobar justícia.

I el pitjor del cas, és que serà això. Que en parlarem durant uns dies, potser fins i tot durant unes setmanes i després ells tornaran a operar des de les ombres, refent els nusos, intactes, de les seves maquinacions, perquè els que són pobres continuarem sent pobres i els que són rics, ho són per algun motiu.

I això és igual aquí que fora. Que a la presó només hi vas quan robes menys del que et pot fer ric.