Fumar no és un dret, és una addicció.
L’únic argument que no es pot rebatre d’aquells que defensen el poder fumar a qualsevol lloc, és el de confessar que no els importa ni la seva salut ni la dels altres. Lícit, però immoral.
La resta és cristal·lina.
Fumar mata.
Estar a prop d’algú que fuma, mata.
A tu, als altres, als nens i als que han de nàixer. No hi ha excepcions.
Ja ni tan sols ho posen en dubte els contrainformes que les tabaqueres han pagat durant anys.
L’estat ha d’ajudar a aquelles persones que vulguin deixar de fumar.
Però sobretot ha de garantir la salut de tothom, dels que fumen i dels que no.
I això passa de forma inel·ludible per prohibir de forma general i immediata el consum de tabac en espais públics tancats.
Sense mitges tintes, sense falsos arguments economicistes i sense por.
Per una vegada sense por.
Tota la resta, és una pèrdua de temps i un pas enrere.
Tens tota la raó Noemí. Els no fumadors som les “víctimes”. No podem continuar a Andorra amb aquesta ampla permissibilitat. Espero de tot cor que la teva proposta de llei no quedi aigualida al Consell.