Fa dies que es parla de la necessitat de tenir un Estadi Nacional. Un Estadi Nacional en condicions. Això és necessari des de – com a mínim- quan es deia que era prioritària una nova llei de la CASS, per allà l’any 1999.
Continuem igual. Sense estadi i amb la UEFA que ja comença a estar cansada que li facin l’andorrà.
Ara, es parla de condicionar el camp de rugbi i instal·lar-hi allà l’Estadi Nacional perquè quan jugui la selecció nacional de futbol no haguem de fer-ho en les condicions actuals.
Em sorprèn que siguem tant maldestres. Tinc la sensació que sempre acabem optant per la solució més matussera de les que es poden trobar. Fa anys que es parla d’un estadi, fem el ronso fins que la UEFA ens planta cara, i aleshores, just quan la cosa pública no està per dispendis d’aquesta mena, aleshores, en vista del problema correm a buscar una solució que lluny d’acontentar les parts, ofereix un pedaç als futbolistes i una bufetada als amants de l’oval.
El pitjor del cas és que amb aquest plantejament- si s’aplica si més no tal i com s’ha avançat- l’únic que fem és tirar per terra un dels esports amb més tradició al país. Que total, tal i com està la cosa, tampoc no vindrà d’aquí.
Espero que tot plegat no sigui més que una proposta al vent. O que si tira endavant estigui prou ben plantejada com per no deixar un sant despulladet per malgirbar un altre.