Es fa difícil valorar les llistes. Sobretot per la quantitat d’ítems i preguntes que sorgeixen després d’una tarda –la de dimecres– que dubto que pugui superar la nit electoral en nervis i desconcert. Em sorprèn com els partits petits han estat els primers a presentar llistes, quan a priori eren els que més havien de patir per tancar candidatures. Prenc consciència de la por de Toni Martí davant les pressions que s’han viscut a la capital i que han acabat fent trencar la seva promesa a Rosa Ferrer d’acabar la legislatura. No es pot perdre la capital, o això deuen pensar els demòcrates per treure tota l’artilleria pesant. Dimecres a la tarda, tot eren balls de noms entre liberals i demòcrates, com si la cosa només anés amb ells. És com si l’esquerra andorrana –en desmembrar-se– deixés de tenir opcions i tot es jugués entre els demòcrates i la primera escissió d’aquesta gran plataforma heterogènia que és DA. Tornant al passat. El fantasma del PLA plana sobre les llistes liberals, però també sobre les demòcrates. Amb algun regust amarg. Després de ressuscitar un agònic PLA, els joves que no van deixar mai de creure en els ideals liberals ni en el futur de la formació, ara s’han hagut de plegar –per grat o per força– davant les patums que els poden repescar el vot captiu de la dreta més rància, descontenta amb el bany de realitat del govern Martí. Ho puc entendre, i si ho han acceptat sabran perquè, però a mi em sona a partit robat. Tot plegat, però, no són més que elucubracions que vés a saber com viurà l’elector. Un elector –aquest sí– cada cop més desconcertat i descregut.
Llistes
26 gen. 2015 | Uncategorized @ca | 3 comentaris
3 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
potser la oferta es clarificadora… si mes no
Al final el “mal de l’elector desconcertat i descregut” és una pandèmia de la que no es pot escapar cap estat per molt petit i a la perifèria que estigui.Total que tenim a una democràcia “travelo”,varia d’aparença però ara ja tots en som més conscients.
El paradigma polític està a punt de canviar, la política tal com la coneixíem deixat de ser.El polític era votat per servir al votant, però el polític utilitza el votant per arribar al poder i després serveix al seu amo, la banca, l’FMI , el BCE, la Troica, o tots junts.
En Andorra ja ens governa la banca, igual que a la resta de Europa.Els nostres polítics només han fet política exterior, la qual cosa demostra per a qui treballen.
Pel que fa a la democràcia, si alguna vegada va existir, és avui cosa del passat.