Hi ha malalts de llibres que no podem evitar fer llistes de volums per comprar en dies assenyalats com el d’avui. Llistes que s’amplien i transformen al llegir els diaris, a l’escoltar la ràdio, en veure ressenyes en revistes literàries (es veu que sí, que encara n’hi ha d’aquestes coses). Som els que, generalment, també comprem llibres la resta de l’any. Ens agrada passejar per les llibreries –això no és com anar de botigues–. Perdre’ns entre els prestatges, esperant el cant d’alguna sirena que t’inciti –vulguis o no– a deixar-te atrapar pel nom d’un autor, per la màgia d’un joc de paraules, per una coberta ben dissenyada, per un gruix inquietant. Vés a saber què fa que acabis amb un volum o altre sota el braç. Més enllà dels motius obvis: m’agrada aquest autor o m’interessa aquest tema, o encara més obvi: tothom en parla. Cadascú fa la seva llista particular per Sant Jordi: des del mediàtic de torn que es regala a tots aquells a qui no agrada llegir, a l’assaig més profund, o la raresa bibliogràfica més desitjada. Mai havíem llegit tant com ara. Les tauleta tàctil, els llibres electrònics, les xarxes socials… Noves eines que han establert pautes innovadores de comunicació interpersonal i que aposten per fer-nos escriure més i millor. Sinó, que li diguin a Proust d’explicar allò de la magdalena en només 140 caràcters. Ara, només ens cal retrobar el temps perdut. Seure en una butaca i deixar-nos abduir per la màgia d’un argument, per la sensualitat de les paraules, per la intensitat d’una realitat llunyana i propera al mateix temps. Temps de lectura.