Quan era petita recordo que em passava llargues estones enganxada a la finestra de la meva habitació per si veia passar l’home dels nassos. Des de la cuina, la meva mare reia sota el nas i em deia, amb posat seriós, que cada 31 de desembre sortia al carrer un senyor amb tants nassos com dies tenia l’any. Amb els anys (en vaig trigar uns quants –no us penseu–) vaig lligar caps. El 31 de desembre només queda un dia per deixar enrere l’any i amb ell, un sol nas en cadascú de nosaltres. En aquests anys també m’han ensenyat a fer balanç del temps que passa i a fer llistes de bons propòsits per a l’any que tenim a les portes. Uns bons propòsits que aquest any s’han quedat en un no res. Però la vida, ara, com quan em dedicava a buscar més d’un nas pel carrer, és com és. I cada primer de gener és com si el nou any ens donés l’oportunitat de tornar-ho a intentar. De demanar perdó a tots aquells a qui has fet mal sense voler, a disculpar-te davant qui hagis pogut ofendre, a qui no has sabut valorar prou. A perdonar si t’han fet mal. I mirar d’ajustar els bons propòsits per a l’any vinent a fites més humanes. Durant el 2013 tampoc em trauré el carnet de conduir, ni m’apuntaré al gimnàs, ni a classes d’anglès. I mira que m’anirien bé les tres coses. Aquest any els meus bons propòsits passen per trobar la quadratura del cercle. Treballar millor i saber trobar temps per a mi. No encaparrar-me en coses petites i centrar-me en el que realment és important. Tenir cura dels afectes. Si aconsegueixo això, i la salut acompanya, el 2013 serà un bon any. Espero que per a vosaltres també.
L’home dels nassos
31 des. 2012 | Uncategorized @ca | 4 comentaris
4 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Moltes Gràcies pel teu regal d’aquest any. Un Pais sense fum, es dels millors regals que es podien fer, soc conscient que hi va haver molta gent al darrera d’aquesta iniciativa, i també els vull fer arribar el meu agraïment, no obstant, crec que treure el cap i donar la cara és lo més valent que es pot fer en aquesta vida, que ja se sap que quan un dona la cara en el nostre país le pot arribar de tot, però tu ho vas portar fins al final, moltes gràcies i que Deu t’ho pagui amb molt d’amor i salut.
Espero que el 2013 sigui un any important per cadascú dels habitants d’Andorra i que amb tot això fem un millor mon, perquè si no ho fem nosaltres no ho farà ningú, recordem les paraules de JFK, de l’any 1961 (bon any per cert)…ask not what your country can do for you—ask what you can do for your country.
Bones Festes
muacks Noe i Felip !!!!! Ens veiem l’any que vé!!!!!
Benvolguda Noemí, pensant amb l’home dels nassos t’he de fer una confidència, durant uns anys jo també el buscava… Ha estat una picada d’ull molt tendra. A la vegada has aconseguit, amb la teva saviesa de sempre, fer-nos reflexionar sobre que allò que vertaderament és important de vegades és invisible als ulls, s’ha de parlar amb el cor, -com en El Petit Príncep-, i tu saps fer-ho com poques persones.
Una forta abraçada bonica, per a tu i les persones que estimes!
Gràcies als tres, sou uns solets. Amb vosaltres a prop el 2013 serà un bon any, segur!