Estic cansada del fred i de la pluja, i de les tímides i infructuoses arrencades d’una primavera que hores d’ara només ens ha fet que la punyeta amb la seva absència. M’agrada el fred i la neu, i m’agrada viure en un país de muntanya on a l’hivern es poden viure dies de temperatures extremes i condicions no sempre fàcils. Ara bé, un cop deixem enrere el mes de març –o fins i tot el d’abril– hauria de fer bo. Una mica. Tot just per no espantar els cirerers, per deixar-nos creure que al final tot té remei, que la vida continua, que un nou cicle es reprèn i que han d’arribar temps millors. Fa massa dies que fa fred i ens comença a afectar la manca de sol. Busquem l’escalfor com petits animals esporuguits després de mesos de neu i gel. Però el bon temps no acabar d’arribar. El pas de les estacions hauria de ser més regular, més de fiar. Tres mesos de cada, com una pizza. Tot just el temps per poder-ne gaudir sense estirabots i sense cap síndrome estranya de rebel·lió contra els elements. Tres mesos d’estiu, de sol, amb regust de bronzejador i sorra salada, de móres madures i tàvecs empipadors. Tres mesos de tardor, amb les muntanyes pintades dels mil colors del vermell, de pluja, de jaqueta gruixuda i llibretes noves. Tres mesos d’hivern, de neu, de replegar-se en un mateix, de xocolata desfeta amb canyella i de sopars a casa davant la llar de foc. I després… tres mesos de primavera, de primers raigs de sol, de mitges que et comencen a fer nosa, de flors, de terra humida, de dietes i de rinitis estacional. Tres mesos que aquest any tinc la sensació que m’han estafat.
L’estafa
3 juny 2013 | Uncategorized @ca | 7 comentaris
7 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
vaya, una dictadora del tiempo, ahora resulta que el tiempo primaveral que siempre ha sido muy cambiante, debe ser “a la carta” de esta serñora, y si no, es una estafa.
Tens raó Noemí, necessitem una mica de rutineta… jo fa dies que imagino estar al febrer i llavors em conformo una mica més 🙂
PD:Molt valenta tu, “primavereta”, has provat esmorzar All-bran?
Pots recollir signatures i engegar una ILP prop del Consell per canviar-ho
També podries encomanar-te a la Mare de Deú de Meritxell, o a un sant o santa de la teva devoció.
No perdis la fe, els miracles existeixen, creu-me.
Veig que el temps (inestable) ens afecta a tots.
Gràcies Marc i gràcies també a la resta de comentaristes.
Ja vindràn temps millors, Noe!
Segur que sí, Lorena. 🙂