Escric sense saber el resultat de les eleccions. Desitjant a tots els candidats electes sort, seny i encert per als pròxims quatre anys. Sigui quin hagi estat el criteri de l’electorat –és el que hem escollit- i ben triat està–. Sort, perquè els caldrà alguna cosa més que força, determinació i enginy per negociar amb Europa i no sortir-ne escaldats, per fer creure a l’exterior que som petits però savis, que som capaços de fer net del garbuix dels darrers anys i reinventar-nos una vegada més, si cal. Seny per ser capaços de posar les necessitats de la immensa majoria de ciutadans i ciutadanes d’aquest país, per davant dels privilegis d’uns pocs que continuen volent fer valdre els usos i costums per davant de la majoria. Encert per trobar el dibuix escaient. D’un país petit però honrat, proper i social. Que no deixi ningú de costat, que permeti que tothom es pugui guanyar la vida amb dignitat i mantenir la seva família. Que no deixi ningú desemparat, que no hagi de demanar caritat per fer-se perdonar el dret de viure, per arribar a una vellesa que compensi la suor i el treball de tota una vida. Als 28 consellers generals, al proper Govern, els demano que s’acostin a la realitat que alguns han pogut veure aquests dies de campanya, i no l’oblidin. Que governin segons els seus ideals, però que governin pensant en tots, en els que els hem votat i en els que no han volgut o no han pogut fer-ho. Que no ens enganyin, que ens expliquin la veritat de les seves decisions. I que si han de tirar d’amistats i influències sigui per fer les feines més ingrates. Només així hi tornarem a creure.