No vinc a recordar com és d’important la lectura per conformar l’esperit crític, desenvolupar la comprensió lectora i generar noves connexions neuronals.
Tampoc no miraré de posar pau entre els que opinen que no hi ha res com el paper i els que han sucumbit a la comoditat del llibre electrònic.
Ni tan sols entraré a debatre si és veritat que avui els joves llegeixen més que mai- entenent com a lectura els missatges de text de les xarxes socials-.
Llegir és llegir. Més enllà d’encadenar corrues de lletres fins a confegir pensaments amb sentit.
Llegir ens permet entrar en la ment i esperit de l’altre. Descobrir noves maneres de fer a través d’una mirada particular i única d’entendre el món que ens envolta.
Submergir-nos en aventures, històries, sentiments, idees i pensaments que s’entrellacen i es connecten amb els propis, amb les altres lectures de milers de persones amb qui compartim pàgines en moments diferents, en situacions diverses.
Però trobar temps- i sobretot disposició d’esperit- per a la lectura topa de ple amb els estirabots, els sorollets i les distraccions fàcils de les xarxes socials. Les nostres sirenes.
Dius que no tens temps per llegir, i en un segon, sense saber com, t’adones que fa mitja hora que mires gatets, bebès i balls desconjuntats mentre el polze fa múscul sobre la pantalla del mòbil.
Per això, a l’espera dels nous propòsits per setembre, coincidint amb l’inici del curs escolar, m’avanço la bona voluntat a principis de juliol per tornar a regalar-me temps per la lectura, pels bons llibres, per aquelles històries que ens han fet ser com som.