A punt de retrobar-me amb les vacances, repasso la llista de llibres pendents que s’han anat quedant pel camí perquè, per un o motiu o un altre, mereixien alguna cosa més que una lectura condescendent abans de dormir. A Contrallum, de Thomas Pynchon, li dedicaré la resta del mes de juliol. 1.200 pàgines plenes de dobles sentits, referències a la cultura nord-americana i un vocabulari complex i provocador necessiten dedicació absoluta. La primera quinzena d’agost es trobaran a la tauleta de nit dos escriptors esquerps i hereus del millor Salinger esquiu –i que a més, escriuen millor–: Dublinesca, d’Enrique Vila-Matas, i El fin del mundo y un despiadado país de la maravillas, del japonès Haruki Murakami. Per completar l’estiu, redescobriré les mil i una nits turques amb El costat fosc de l’amor, de Rafik Schami, faré cas de les recomanacions d’altres lletraferits amb Els jugadors de Whist, de Vicenç Pagès, acabaré la darrera novel·la autobiogràfica –quina no ho és?– de John Irving i que porta per títol L’última nit a Twisted River, per cert Murakami s’encarrega de traduir-la al japonès. Redescobriré un clàssic, que podria ser l’amarg Peter Pan, de James Matthew Barrie, i gaudiré d’un jove talent de la poesia, Toni Quero amb Los adolescentes furtivos/les adolescents furtifs, poesia de la bona. Ara, només cal trobar la butaca, gandula, hamaca, ter­rassa o chaise longue més adient per a cadascun d’ells i em deixaré atrapar ben acompanyada de la brisa, el te amb glaçons i el somiqueig de l’aigua. La realitat ja s’encarregarà de rescatar-nos quan arribi el moment.